Francisco de Asís, hombre de diálogo

(Domingo, 23/11/2014) Francisco de Asís era decididamente un hombre sin fronteras, de diálogo y de encuentro con los diferentes, que ha marcado la historia de la humanidad. Durante los diez años más intensos de predicación y de expansión de la fraternidad creada por él -entre 1210 y 1220-, con este espíritu de encuentro y de […]

21 Nov, 2014
Església de Barcelona

(Domingo, 23/11/2014)

Francisco de Asís era decididamente un hombre sin fronteras, de diálogo y de encuentro con los diferentes, que ha marcado la historia de la humanidad. Durante los diez años más intensos de predicación y de expansión de la fraternidad creada por él -entre 1210 y 1220-, con este espíritu de encuentro y de diálogo, emprendió tres veces el viaje hacia tierra de sarracenos, aunque sólo lo consiguió al tercer intento.

En el segundo intento, entre los años 1213 y 1214, la tradición dice que pasó por Cataluña. El santo emprendió el camino a pie hacia Marruecos, donde quería predicar a Cristo y tenía la esperanza de morir, en todo caso, como mártir del Señor. Multitud de leyendas y capillas se refieren a su paso por nuestras tierras. Se dice que pasó por varios lugares y por la misma ciudad de Barcelona. Según esta tradición, al caer enfermo se hospedó en el Hospital de San Nicolás de Barcelona.

Finalmente, en 1219, Francisco consiguió su objetivo: llegar hasta Siria y de allí a Egipto, donde encontró los campamentos de los cruzados, que asediaban Damieta. Francisco se presentó allí, pero con la única pretensión de poder hablar de tú a tú con el sultán Malik al-Kamil. El sultán era un hombre culto que lo escuchó con atención y simpatía e incluso le concedió la posibilidad de quedarse algún tiempo entre ellos. El sultán quedó impresionado por Francisco, pero también Francisco -nos dicen los historiadores- quedó impresionado por el mundo musulmán y en sus escritos se notan influencias islámicas.

Ciertamente, este hecho altamente simbólico no tuvo repercusiones políticas y militares inmediatas, pero es un signo claramente evangélico en medio de las cruzadas y también en nuestro tiempo, tan diferente del de Francisco, pero en el que hay enfrentamientos entre el islamismo radical y los países de cultura cristiana. El ejemplo de Francisco puede ser inspirador de un verdadero diálogo y de una convivencia interreligiosa inspirada en el Evangelio y en el respeto a los derechos humanos.

El franciscanismo está muy vivo en Cataluña y está especialmente presente, por ejemplo, en la obra de Gaudí y en los escritos de Joaquim Ruyra. Con motivo de los 800 años del paso del Poverello por Cataluña, la familia franciscana ha organizado este año varios actos, sobre todo el pasado 4 de octubre, fiesta del santo.

Se cree que, en esa peregrinación, san Francisco llegó incluso a Santiago de Compostela para venerar al apóstol. Por eso este año, con motivo de este octavo centenario, se ha constatado un aumento de las peregrinaciones a la tumba del apóstol. Benedicto XVI, el 6 de noviembre de 2010, en su homilía en la plaza compostelana del Obradoiro, dijo: «Quien peregrina a Santiago, en el fondo lo hace para encontrarse sobre todo con Dios, que, reflejado en la majestad de Cristo, lo acoge y bendice al llegar al Pórtico de la Gloria». El santo de Asís buscó dar una respuesta a los problemas de su tiempo desde la fe y la experiencia de Dios. Y eso es lo que hace de él un ejemplo también para nuestro tiempo. 

  Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La criatura que hay en ella viene del Espíritu Santo.

(Mt 1,1-16.18-23)