El servicio del Papa que nos visitará

(Domingo, 27/06/2010) El 7 de noviembre de este año el Papa Benedicto XVI vendrá a Barcelona para presidir la consagración del templo de la Sagrada Familia. A medida que nos vamos acercando a aquel día, tomamos mayor conciencia de la importancia de esta visita. Y esto por dos razones. La primera y la más importante, […]

26 Jun, 2010
Església de Barcelona

image

(Domingo, 27/06/2010)

El 7 de noviembre de este año el Papa Benedicto XVI vendrá a Barcelona para presidir la consagración del templo de la Sagrada Familia. A medida que nos vamos acercando a aquel día, tomamos mayor conciencia de la importancia de esta visita. Y esto por dos razones. La primera y la más importante, por el relieve religioso, social y mediático del Santo Padre y, la segunda, por el relieve singularísimo de la iglesia que el Papa consagrará.

Celebrando la fiesta de san Pedro y de san Pablo es muy conveniente presentar la misión que el Papa Benedicto XVI realiza al servicio de la Iglesia extendida de Oriente a Occidente, como sucesor de Pedro. 

El apóstol Pedro fue uno de los primeros llamados por Jesús y ocupa siempre un lugar preeminente en los evangelios. Encabeza las listas de los apóstoles; cuando Jesús se encuentra en Cafarnaún, se aloja en su casa; en los momentos más solemnes responde en nombre de todos; el mensaje que los ángeles de la resurrección confían a las mujeres hace una especial referencia a Pedro. No cabe duda que esa primacía pone de relieve la misión especial que el Señor le confió a él y a sus sucesores.

Pedro nos dice claramente quién es Jesús: “Tu eres el Mesías, el Hijo del Dios vivo.” Jesús nos manifiesta quién es Pedro y la función que Pedro y sus sucesores tendrán en la Iglesia: “Tú eres Pedro, y sobre esta piedra edificaré mi Iglesia, y el poder del abismo no la hará perecer. […] Lo que ates en la tierra quedará atado en el cielo, y lo que desates en la tierra quedará desatado en el cielo.”

El ministerio de Pedro procede de la voluntad de Jesús, que quiso que el primer papa y sus sucesores fuesen instrumentos a través de los cuales el Espíritu Santo construye y mantiene la unidad de la Iglesia. Se trata de una unidad interna que consiste en una sola fe, en un solo bautismo, en un solo Dios y Señor. Y también de la unidad externa que significa la unión de cada Iglesia particular con el obispo que la preside, y de la Iglesia universal con el papa.

Cristo constituyó a los Doce a manera de colegio o grupo permanente. Al frente puso a Simón Pedro, a quien confió la función de ser el fundamento visible de la unidad de la Iglesia; le entregó las llaves y le instituyó pastor de todo el rebaño. Así como por disposición del Señor, san Pedro y los otros apóstoles forman un solo colegio apostólico, de manera semejante el romano Pontífice, sucesor de Pedro, y los obispos, sucesores de los Apóstoles, se hallan unidos entre sí. De esa forma el colegio expresa la variedad y la universalidad del pueblo de Dios y a la vez la unidad del rebaño de Cristo.

El Papa, como Pedro, confirma a sus hermanos en la fe. Durante toda su existencia el ministerio petrino ha hecho efectiva siempre la promesa de Jesús. Vivir en comunión de fe y de amor con el sucesor de Pedro enriquece la experiencia creyente de los cristianos y estrecha los lazos entre ellos como miembros vivos de la Iglesia. A la vez, engendra unos sentimientos de amor y de veneración que enriquecen la eclesialidad personal y comunitaria.

 

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)