Carta dominical | «Un regalo inmerecido»

Hace tres semanas, con motivo del inicio de la Cuaresma, os invitaba a preparar vuestros corazones para la gran fiesta de la Pascua. Os propuse la lectura de la Bula de convocación del Jubileo 2025, que lleva por título Spes non confundit –SnC-. En ella, el Papa nos recuerda que la esperanza «es la virtud […]

19 Mar, 2025
Església de Barcelona

Hace tres semanas, con motivo del inicio de la Cuaresma, os invitaba a preparar vuestros corazones para la gran fiesta de la Pascua. Os propuse la lectura de la Bula de convocación del Jubileo 2025, que lleva por título Spes non confundit –SnC-. En ella, el Papa nos recuerda que la esperanza «es la virtud teologal por la que aspiramos a la vida eterna como felicidad nuestra».

Hoy os propongo prepararnos para la Pascua con una serie de acciones que, además, en este Año Jubilar, nos dispondrán a acoger con agradecimiento el inmenso e inmerecido don de la indulgencia plenaria. Don aplicable a nosotros mismos o a las almas de los difuntos.

El sacramento de la confesión perdona nuestros pecados. El pecado deja huella en nosotros y tiene unas consecuencias no solo exteriores, ocasionadas por el mal cometido, sino también interiores, dado que entraña un apego desordenado que es necesario purificar durante la vida terrena o, después de la muerte, en el purgatorio.

Gracias a la indulgencia, estos efectos residuales del pecado se extinguen por la gracia de Jesucristo (cf. SnC, 23). Gracias a la indulgencia plenaria recibida de corazón, y no por puro formalismo, la persona que ha pedido perdón por sus pecados queda liberada de la purificación del purgatorio y puede pasar directamente al cielo. Es un regalo que nos demuestra el infinito amor y misericordia de Dios.

Para poder disponernos a recibir el don de las indulgencias plenarias son necesarias unas actitudes y acciones que manifiesten nuestro deseo de vivir unidos a Dios, amando a la Iglesia y a los hermanos. Manifestamos ese amor: (1) rechazando totalmente el pecado; (2) recibiendo el perdón sacramental de los pecados -dentro de los 20 días anteriores o posteriores-; (3) recibiendo la sagrada Eucaristía; y (4) orando por las intenciones del Papa.

Además de estas cuatro premisas, tradicionalmente se completaba la disposición interior a recibir la indulgencia plenaria con la peregrinación a Roma y a otros lugares santos o la visita a los templos sagrados jubilares establecidos por el obispo de la diócesis*.

Con motivo de este año jubilar, además de las visitas o peregrinaciones a los lugares jubilares, los fieles católicos también podrán recibir la indulgencia jubilar si participan en misiones populares, en ejercicios espirituales o en encuentros de formación sobre los textos del Concilio Vaticano II y del Catecismo de la Iglesia Católica.

El Papa ha dispuesto que también podrán recibir la indulgencia jubilar los fieles que, además de las cuatro premisas anteriormente indicadas, realicen obras de misericordia y de penitencia:

Queridos hermanos y hermanas, dediquemos estas semanas de Cuaresma a la oración, a las obras de misericordia y penitencia que, además de preparar nuestro corazón para vivir gozosamente la Pascua, nos dispondrán a recibir la indulgencia jubilar. Regalemos, por la infinita misericordia de Dios, el salvoconducto al cielo para nuestros hermanos difuntos que peregrinan en el purgatorio.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

*Los templos jubilares de la archidiócesis de Barcelona son:

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)