Carta dominical | «Un regalo del amor de Dios»

Este año, en una semana tendremos la oportunidad de celebrar dos fiestas que se complementan; el domingo día 23 de junio, la fiesta del Cuerpo y la Sangre de Cristo —Corpus Christi—; y, el viernes día 28, la fiesta del Sagrado Corazón de Jesús.  En esta ocasión, además, se conmemora el centenario de la Consagración […]

13 Jun, 2019
Església de Barcelona

Este año, en una semana tendremos la oportunidad de celebrar dos fiestas que se complementan; el domingo día 23 de junio, la fiesta del Cuerpo y la Sangre de Cristo —Corpus Christi—; y, el viernes día 28, la fiesta del Sagrado Corazón de Jesús.  En esta ocasión, además, se conmemora el centenario de la Consagración de España al Sagrado Corazón de Jesús. ¿Celebraremos dos veces la misma fiesta del Amor de Dios encarnado en Jesús?

Cuando pensamos en Jesús presente en la Eucaristía —¡y también en nosotros!—, pensamos en lo que Él es: el amor de Dios en nuestra vida. El papa Francisco ha escrito a los jóvenes y a todo el pueblo de Dios: «Si Él vive, entonces sí podrá estar presente en tu vida, en cada momento, para llenarlo de luz. Así no habrá nunca más soledad ni abandono. Aunque todos se vayan Él estará» (Christus vivit, 125).

Hoy este pensamiento me hace fijar la mirada en una joya de nuestra diócesis: el Templo del Sagrado Corazón de Jesús en la cima del Tibidabo. ¡Qué suerte! Cada semana miles de personas suben sin saber qué encontrarán, pero vuelven a casa contentos de haber subido. ¿A quién se le ocurrió construir un templo ahí arriba?

Miremos atrás y hagamos memoria. A finales del siglo XIX, Barcelona vivía un rápido proceso de industrialización, que comportaba una intensa inmigración de familias, con adolescentes y jóvenes que vagaban por las calles, a menudo sin hogar, sin escuela y sin trabajo. En 1884, Don Bosco, ya anciano y con fama de santo, desde Turín, al Norte de Italia, gracias a la mediación de la gran benefactora Dorotea de Chopitea, envió los primeros salesianos a Barcelona, ​​para que acogieran y formaran a aquellos «chicos de la calle». Dos años más tarde, el mismo Don Bosco vino a Barcelona, ​​invitado por esta benefactora barcelonesa, con dos objetivos: consolidar su obra al servicio de la juventud y buscar benefactores que le ayudaran a terminar la construcción de la basílica del Sagrado Corazón de Roma.

Pues bien, el 5 de mayo de 1886, Don Bosco fue a la basílica de la Mercè para despedirse de la Virgen. Allí se le acercaron unos señores de las Conferencias de Sant Vicenç de Paül y le cedieron la propiedad de unos terrenos en la cima más alta de la sierra de Collserola, para que construyera una ermita al Sagrado Corazón de Jesús, y así evitarían que se hiciera un uso de la propiedad que ellos no veían con buenos ojos (un gran casino). La reacción de Don Bosco fue de agradecimiento. Según las crónicas, estas fueron sus palabras: «Estoy conmovido por la inesperada prueba que me dais de su sentimiento religioso y de su piedad. Os lo agradezco; tenéis que saber que sois instrumentos de la Divina Providencia. […] Con su ayuda, surgirá pronto sobre esta montaña un santuario dedicado al Sagrado Corazón de Jesús; todos tendrán la oportunidad de recibir los santos sacramentos».

Hoy la profecía de san Juan Bosco se ha convertido en una gozosa realidad. ¡Cuántos fieles suben cada día al templo del Tibidabo para sentir a Jesús más cerca! Tenemos suficientes motivos para agradecer a Dios este regalo de su amor.

No dejemos de confiar en el Señor que nos ama con un amor sin límites y digámosle: «Sagrado Corazón de Jesús, en vos confío».

Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)