Carta dominical | «Misterio de amor»

Imagen de la Cúpula de la iglesia de la Santísima Trinidad, Turín (Italia) «La liturgia lo tiene todo previsto», decía con admiración el arquitecto Antoni Gaudí. Los estudiosos de su vida y obra manifiestan que el famoso arquitecto alcanzó una gran comprensión del culto cristiano. Su formación litúrgica era tan profunda que en determinados aspectos […]

01 Jun, 2023
Església de Barcelona

Imagen de la Cúpula de la iglesia de la Santísima Trinidad, Turín (Italia)

«La liturgia lo tiene todo previsto», decía con admiración el arquitecto Antoni Gaudí. Los estudiosos de su vida y obra manifiestan que el famoso arquitecto alcanzó una gran comprensión del culto cristiano. Su formación litúrgica era tan profunda que en determinados aspectos se avanzó a algunas enseñanzas del Concilio Vaticano II. 

Realmente, la sagrada liturgia lo tiene todo previsto en el camino que nos propone a lo largo de los doce meses del año. Y así, después de la culminación del tiempo pascual con la celebración de Pentecostés, llega hoy la fiesta de la solemnidad de la Santísima Trinidad, que nos invita a contemplar y a dar gracias por la obra que Dios Padre ha cumplido a través de su Hijo y del Espíritu Santo. Como escribió san Ireneo de Lyon, el Hijo y el Espíritu son como «los dos brazos de Dios Padre». 

Para la mayoría de los cristianos, la Santísima Trinidad se ha convertido en una idea abstracta, alejado de la espiritualidad cotidiana. Es un misterio que nos cuesta entender, explicar y vivir. La Trinidad no es una abstracción, sino que es la revelación de la intimidad de Dios que se manifiesta en tres personas divinas entre las que existe una relación de amor. 

El conocido icono de la Trinidad de Andrei Rublev (s. XV), donde vemos a tres jóvenes sentados dialogando en torno a una mesa, nos puede ayudar a acercarnos a este misterio. Son tres personajes de rostros parecidos, porque todos son Dios, pero cada uno tiene un traje de color diferente (dorado, rojo y verde), porque representan a las tres personas divinas. El Padre que lo da todo al Hijo, el Hijo que lo recibe todo del Padre con agradecimiento y el Espíritu que es el fruto del amor entre el Padre y el Hijo. Esta imagen se inspira en tres personajes que aparecen en el libro del Génesis (v. Gn 18,1-15), son tres enviados de Dios acogidos por Abraham, que entran en relación con él. Abraham les invita a sentarse y a compartir juntos la mesa, mientras Sara les escucha en el interior de la tienda. Es una relación de cariño y de fraternidad como la que Dios Trinidad quiere que tengamos con Él y entre nosotros. 

Hoy también celebramos con gozo la jornada eclesial conocida como Pro Orantibus para recordar, agradecer y rezar por las personas que, en los monasterios, dedican su vida a alabar a Dios y a orar por la Iglesia y el mundo. Son testigos de aquella esperanza que «no defrauda, porque el amor de Dios ha sido derramado en nuestros corazones por el Espíritu Santo que se nos ha dado» (Rom 5,5). Nunca podremos ser lo suficientemente agradecidos con lo que estos hombres y mujeres hacen por nuestra salvación y por la de toda la humanidad. 

Queridos hermanos y hermanas, acerquémonos con fe al misterio de la Trinidad y hagamos de este misterio fuente de nuestra vida. Que el Espíritu Santo, fruto de la relación de amor entre el Padre y el Hijo, nos ayude a amar a Dios y a ser generosos con los demás. 

† Cardenal Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)