Carta dominical | «Madre del Redentor»

El mensaje de Jesucristo fue, es y será el mejor regalo que jamás hayamos recibido. Nos transforma cuando lo recibimos y aceptamos, lo disfrutamos en cada instante y su efecto es imperecedero. No se deteriora ni deja de interesarnos con el tiempo, siempre está allí para hacernos la vida un poco mejor. Después de más […]

11 Nov, 2021
Església de Barcelona

El mensaje de Jesucristo fue, es y será el mejor regalo que jamás hayamos recibido. Nos transforma cuando lo recibimos y aceptamos, lo disfrutamos en cada instante y su efecto es imperecedero. No se deteriora ni deja de interesarnos con el tiempo, siempre está allí para hacernos la vida un poco mejor.

Después de más de dos milenios, el mensaje de Jesucristo ha cautivado a muchas personas. Se ha transmitido de padres a hijos en medio de las dificultades y vicisitudes de la historia. La Palabra de Jesucristo ha sido escuchada, leída y también contemplada en muchas obras de arte a lo largo del tiempo. Sin duda, la fe ha inspirado a muchos artistas.

Hoy precisamente quiero hablaros de un espacio singular que se encuentra en el corazón del Vaticano. Se trata de una preciosa capilla adornada con un hermoso mosaico de seiscientos metros cuadrados. Está ubicada en el interior del Palacio Apostólico y lleva el nombre de Redemptoris Mater (Madre del Redentor), en honor a la Santísima Virgen.

Con este nombre, San Juan Pablo II tituló una de sus más famosas encíclicas. Años después, con ocasión del 50 aniversario de su ordenación sacerdotal, mandó restaurar este espacio para convertirlo en un signo visible de comunión entre las Iglesias de Oriente y Occidente. El proyecto de restauración fue encargado al taller de arte espiritual del Centro Aletti, dirigido por el sacerdote jesuita P. Marko Ivan Rupnik, y realizado por varios artistas.

Cuando se accede a esta bella capilla romana, impresiona cada detalle del extraordinario mosaico, que representa una inmensa catequesis de la historia de la salvación. Podemos recorrerlo de arriba abajo, de derecha a izquierda y en cada pedacito encontraremos representaciones de la iconografía cristiana. Aparece la Virgen María sosteniendo la débil fe de los apóstoles orando por la Iglesia naciente. Podemos contemplar, por ejemplo, escenas realmente evocadoras de la misión de la Iglesia en el mundo, escenas que hacen referencia al martirio, el testimonio supremo. Así vemos el cuerpo de san Pablo, del cual crece un árbol, símbolo de la Iglesia que él hizo crecer entregando su vida. También descubrimos a Edith Stein, filósofa judía convertida al catolicismo, con una zarza ardiente hecha de alambre de espino que evoca el campo de concentración de Auschwitz, donde murió mártir.

Estas paredes hablan de antaño, de hoy y de siempre. Muestran diversas manifestaciones del amor de Dios. Un amor que no es fruto de nuestro esfuerzo, sino que es un don, una fuerza que recibimos en los sacramentos y, de una manera particular, en la Eucaristía. Un amor que puede llegar hasta el derramamiento de sangre.

Queridos hermanos y hermanas, pidamos a la Virgen María, que, allí donde estemos, no dejemos de tener presente la llamada a ser testigos de su Hijo Jesús. Pidámosle que podamos dar a conocer a los hombres y mujeres de nuestro mundo la posibilidad de tener un encuentro personal con Jesucristo, el Hijo de Dios, que camina siempre a nuestro lado y quiere llevarnos al Padre. Con esta esperanza, os deseo un feliz domingo a todos.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)