Carta dominical | «Las lágrimas de San Lorenzo»

  Las Perseidas son una lluvia de meteoros provocada por la cola de polvo cósmico que el cometa Swift-Tuttle suelta a su paso. Se llaman Perseidas en referencia a su radiante (punto de origen aparente sobre la bóveda del cielo), que está en la constelación de Perseo, junto a la de Casiopea. Cada año, la […]

06 Ago, 2020
Església de Barcelona

 

Las Perseidas son una lluvia de meteoros provocada por la cola de polvo cósmico que el cometa Swift-Tuttle suelta a su paso. Se llaman Perseidas en referencia a su radiante (punto de origen aparente sobre la bóveda del cielo), que está en la constelación de Perseo, junto a la de Casiopea.

Cada año, la Tierra atraviesa la cola del cometa. Al hacerlo, las partículas de polvo y arena atraviesan la atmósfera terrestre a una gran velocidad y debido a esta velocidad, las minúsculas partículas del cometa pueden producir impresionantes trazas de luz. Esta lluvia de meteoros se puede ver cada año, desde mediados de julio hasta mediados de agosto, y alcanza la máxima actividad alrededor del 12 de agosto. Las Perseidas se llaman también lágrimas de san Lorenzo por la proximidad a la fiesta de san Lorenzo, que se celebra el 10 de agosto.

¿Quién era este santo? La tradición sitúa el nacimiento de Lorenzo en la Hispania romana, concretamente en Huesca, hacia finales del año 225. Fue ordenado diácono en Roma, encargado de administrar los bienes de la Iglesia y cuidar de los pobres. Durante la persecución ordenada por el emperador Valeriano, el 10 de agosto del año 258, cuatro días después del martirio del papa Sixto II y de cuatro diáconos romanos que lo acompañaban, Lorenzo fue encarcelado. Se le pidió que entregara los bienes de la Iglesia y él reunió a todos los pobres de Roma a los que asistía y los presentó a las autoridades romanas, ya que ellos eran la verdadera riqueza de la Iglesia, y les dijo: «Ahí están los tesoros de la Iglesia; siempre aumentan, no disminuyen nunca». Esta reacción enfureció aún más al emperador, que lo condenó a muerte y lo quemó en una hoguera encima de una parrilla. Las Perseidas se asociaron a las lágrimas que lloró el santo al ser martirizado.

San Lorenzo es uno de los santos más venerados en la Iglesia, ya desde el siglo IV. Es patrón de muchas ciudades y de muchos oficios, y también es patrón de los diáconos en muchas diócesis por su testimonio de servicio a la Iglesia hacia los más necesitados.

Jesucristo, con su testimonio y sus palabras, confió a la Iglesia el servicio atento y amoroso a los pobres, a los enfermos y a los más vulnerables y frágiles de la sociedad. El servicio de la diaconía se encuentra en el centro de la misión y, por tanto, toda la Iglesia, siguiendo el ejemplo de Jesús y de San Lorenzo, debe ser servidora de los más pobres y necesitados.

El diácono, como san Lorenzo, está configurado a Cristo, que vino al mundo «para servir y no para ser servido» (Mt 20,28; Mc 10,45), y es llamado a hacer del servicio su identidad y a animar la comunidad cristiana para que, como nos pide el papa Francisco, sea una Iglesia servidora y pobre, para que comparta y nos enseñe a compartir todo lo que tenemos con los que más lo necesitan.

Queridos hermanos y hermanas, hoy os invito a mirar al cielo y a rezar por la santidad de nuestros diáconos permanentes y por todos los que se preparan para este ministerio. Que Dios los bendiga a todos.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Todo el que se enaltece será humillado; y el que se humilla será enaltecido.

(Lc 15,1.7-11)