Carta dominical | «La popularidad de san Isidro Labrador»

Estamos a punto de clausurar, este 15 de mayo, el Año Santo Jubilar de san Isidro Labrador, concedido por el papa Francisco con motivo de la celebración del 400 aniversario de la canonización de este santo. El 15 de mayo la Iglesia celebra la fiesta de un santo que era hombre de campo y padre […]

04 May, 2023
Església de Barcelona

Estamos a punto de clausurar, este 15 de mayo, el Año Santo Jubilar de san Isidro Labrador, concedido por el papa Francisco con motivo de la celebración del 400 aniversario de la canonización de este santo.

El 15 de mayo la Iglesia celebra la fiesta de un santo que era hombre de campo y padre de familia, Isidro de Merlo y Quintana. Nació en 1080 en el seno de una familia pobre y, según la tradición, fue un campesino de los alrededores de Madrid que trabajó toda su vida como jornalero. Se casó con María de la Cabeza, canonizada en 1697, tuvieron un hijo y se santificaron dentro de la sencillez de la vida familiar y de su trabajo. Murió el 15 de mayo de 1130. San Isidro es el patrón de Madrid y también de los agricultores.

San Isidro, llamado Labrador, sobresalió por su piedad y misericordia, y le fueron reconocidos varios milagros, que tuvieron un fuerte impacto en el imaginario popular. Uno muy significativo fue el de unos ángeles que le labraban las tierras mientras él oraba, para que no fuera acusado ante su dueño de muy piadoso y poco trabajador. Otro fue cuando hizo brotar agua de una roca viva para dar de beber a un sediento. Sus devotos se reúnen cada año, el día de su fiesta, en la llamada Pradera, en la orilla izquierda del río Manzanares y le rezan sobre las tierras que el santo labraba, donde se encuentra su ermita y su fuente.

Fue canonizado en 1622 por el papa Gregorio XV. Su devoción se extendió rápidamente por Castilla. También en Cataluña, sobre todo desde el siglo XVII, como escribió un sacerdote e historiador de nuestra archidiócesis, Mn. Joan Galtés Pujol. En 1624 se dedicó la primera capilla a san Isidro en Tossa de Mar. En nuestra diócesis, en Hospitalet de Llobregat, tenemos una parroquia dedicada a este santo. La devoción creció hasta el punto de desplazar progresivamente la veneración que los agricultores catalanes profesaban a san Galderico y a los santos Abdón y Senén.

El culto y la devoción a san Isidro se extendió aún más entre la gente del campo en Cataluña durante el siglo XVIII, hasta el punto de convertirse en el patrón indiscutible de los agricultores. Una muestra de su popularidad es la abundancia de imágenes y altares que le fueron dedicados en las iglesias rurales catalanas, así como la gran cantidad de procesiones, representaciones escenográficas, danzas y otras costumbres populares surgidas para honrar al santo. También se ponían bajo su advocación varias cofradías y asociaciones de campesinos.

Queridos hermanos y hermanas, desde el campo, los agricultores, pero también desde la ciudad, vemos con preocupación la sequía que sufrimos. Seamos muy conscientes de lo que esto significa y puede significar, si no cambia la situación actual. Hagamos todo lo que esté en nuestras manos. Pidamos a Dios que, por intercesión de san Isidro, nos conceda el agua que tanto necesitamos. Que la lluvia sea signo del amor de Cristo, fuente de agua viva.

† Cardenal Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)