Carta dominical | «La popularitat de sant Isidre Llaurador»

Estem a punt de clausurar, aquest 15 de maig, l’Any Sant Jubilar de sant Isidre Llaurador, concedit pel papa Francesc amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la canonització d’aquest sant. El 15 de maig l’Església celebra la festa d’un sant que era pagès i pare de família, Isidre de Merlo i Quintana. […]

04 Maig, 2023
Església de Barcelona

Estem a punt de clausurar, aquest 15 de maig, l’Any Sant Jubilar de sant Isidre Llaurador, concedit pel papa Francesc amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la canonització d’aquest sant.

El 15 de maig l’Església celebra la festa d’un sant que era pagès i pare de família, Isidre de Merlo i Quintana. Va néixer l’any 1080 en el si d’una família pobra i, segons la tradició, va ser un camperol de les rodalies de Madrid que va treballar tota la vida com a jornaler. Es va casar amb Maria de la Cabeza, canonitzada el 1697, van tenir un fill i es van santificar dins de la senzillesa de la vida familiar i de la seva feina. Va morir el 15 de maig de 1130. Sant Isidre és el patró de Madrid i també dels pagesos.

Sant Isidre, anomenat el Llaurador, va excel·lir per la seva pietat i misericòrdia, i li van ser reconeguts diversos miracles, que van tenir un fort impacte en l’imaginari popular. Un de molt significatiu va ser el d’uns àngels que li llauraven les terres mentre ell pregava, perquè no fos acusat davant del seu amo de molt pietós i poc treballador. Un altre va ser quan va fer brollar aigua d’una roca viva per fer beure a un assedegat. Els seus devots es reuneixen cada any, el dia de la seva festa, a l’anomenada Pradera, a la riba esquerra del riu Manzanares i li resen sobre les terres que el sant llaurava, on hi ha la seva ermita i la seva font.

Fou canonitzat l’any 1622 pel papa Gregori XV. La seva devoció s’estengué ràpidament per Castella. També a Catalunya, sobretot des del segle XVII, com va escriure un prevere i historiador de la nostra arxidiòcesi, Mn. Joan Galtés i Pujol. L’any 1624 es va dedicar la primera capella a sant Isidre a Tossa de Mar. A la nostra diòcesi, a l’Hospitalet de Llobregat, tenim una parròquia dedicada a aquest sant. La devoció va créixer fins al punt de desplaçar progressivament la veneració que els pagesos catalans professaven a sant Galderic i als sants Abdó i Senén.

El culte i la devoció a sant Isidre es va estendre encara més entre la pagesia catalana durant el segle XVIII, fins al punt que va esdevenir el patró indiscutible dels pagesos. Una mostra de la seva popularitat és l’abundància d’imatges i altars que li foren dedicats a les esglésies rurals de Catalunya, com també la gran quantitat de processons, representacions escenogràfiques, danses i altres costums populars sorgits per honorar el sant. També es posaven sota la seva advocació diverses confraries i associacions de pagesos.

Benvolguts germans i germanes,  des del camp, els pagesos, però també des de la ciutat, veiem amb preocupació la sequera que patim. Siguem ben conscients del que això significa i pot significar, si no canvia la situació actual. Fem tot el que estigui a les nostres mans. Demanem a Déu que, per intercessió de sant Isidre, ens concedeixi l’aigua que tant necessitem. Que la pluja sigui signe de l’amor de Crist, font d’aigua viva.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit.

(Jn 15,1-8)