Carta dominical | «La popularitat de sant Isidre Llaurador»

Estem a punt de clausurar, aquest 15 de maig, l’Any Sant Jubilar de sant Isidre Llaurador, concedit pel papa Francesc amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la canonització d’aquest sant.

El 15 de maig l’Església celebra la festa d’un sant que era pagès i pare de família, Isidre de Merlo i Quintana. Va néixer l’any 1080 en el si d’una família pobra i, segons la tradició, va ser un camperol de les rodalies de Madrid que va treballar tota la vida com a jornaler. Es va casar amb Maria de la Cabeza, canonitzada el 1697, van tenir un fill i es van santificar dins de la senzillesa de la vida familiar i de la seva feina. Va morir el 15 de maig de 1130. Sant Isidre és el patró de Madrid i també dels pagesos.

Sant Isidre, anomenat el Llaurador, va excel·lir per la seva pietat i misericòrdia, i li van ser reconeguts diversos miracles, que van tenir un fort impacte en l’imaginari popular. Un de molt significatiu va ser el d’uns àngels que li llauraven les terres mentre ell pregava, perquè no fos acusat davant del seu amo de molt pietós i poc treballador. Un altre va ser quan va fer brollar aigua d’una roca viva per fer beure a un assedegat. Els seus devots es reuneixen cada any, el dia de la seva festa, a l’anomenada Pradera, a la riba esquerra del riu Manzanares i li resen sobre les terres que el sant llaurava, on hi ha la seva ermita i la seva font.

Fou canonitzat l’any 1622 pel papa Gregori XV. La seva devoció s’estengué ràpidament per Castella. També a Catalunya, sobretot des del segle XVII, com va escriure un prevere i historiador de la nostra arxidiòcesi, Mn. Joan Galtés i Pujol. L’any 1624 es va dedicar la primera capella a sant Isidre a Tossa de Mar. A la nostra diòcesi, a l’Hospitalet de Llobregat, tenim una parròquia dedicada a aquest sant. La devoció va créixer fins al punt de desplaçar progressivament la veneració que els pagesos catalans professaven a sant Galderic i als sants Abdó i Senén.

El culte i la devoció a sant Isidre es va estendre encara més entre la pagesia catalana durant el segle XVIII, fins al punt que va esdevenir el patró indiscutible dels pagesos. Una mostra de la seva popularitat és l’abundància d’imatges i altars que li foren dedicats a les esglésies rurals de Catalunya, com també la gran quantitat de processons, representacions escenogràfiques, danses i altres costums populars sorgits per honorar el sant. També es posaven sota la seva advocació diverses confraries i associacions de pagesos.

Benvolguts germans i germanes,  des del camp, els pagesos, però també des de la ciutat, veiem amb preocupació la sequera que patim. Siguem ben conscients del que això significa i pot significar, si no canvia la situació actual. Fem tot el que estigui a les nostres mans. Demanem a Déu que, per intercessió de sant Isidre, ens concedeixi l’aigua que tant necessitem. Que la pluja sigui signe de l’amor de Crist, font d’aigua viva.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.