Carta dominical | «Esperar con alegría»

Hoy empezamos el tiempo de Adviento y un nuevo año litúrgico. Durante estas casi cuatro semanas que preceden a la Navidad, los cristianos nos preparamos interiormente para acoger con fe y alegría la venida de Cristo. En este primer domingo de Adviento, quisiera compartir con vosotros una pequeña historia que nos puede ayudar a comprender […]

28 Nov, 2024
Església de Barcelona

Hoy empezamos el tiempo de Adviento y un nuevo año litúrgico. Durante estas casi cuatro semanas que preceden a la Navidad, los cristianos nos preparamos interiormente para acoger con fe y alegría la venida de Cristo.

En este primer domingo de Adviento, quisiera compartir con vosotros una pequeña historia que nos puede ayudar a comprender el sentido de este tiempo litúrgico.

Un propietario contrató a un hombre para que cuidara su jardín. Un día, aquel hombre recibió una visita. El visitante le preguntó si alguna vez había visto al propietario. El jardinero le respondió que jamás lo había visto, tan solo recibía su paga cada mes. El visitante observó el jardín y, al ver lo hermoso que era le dijo: «¡Qué bien cuidas de él!, es como si esperaras que su dueño viniera mañana». El jardinero respondió con sencillez: «Cuido de este jardín como si el dueño viniera hoy mismo».

Esta historia nos recuerda que el Adviento es un tiempo de espera vigilante y confiada. El Señor está cerca. Él siempre camina hacia nosotros y nos invita a ser sus compañeros de viaje. Dejemos que se acerque y transforme nuestro corazón. Dejemos que nos ayude a convertir nuestro mundo en un lugar más fraterno y humano.

El Adviento es también un tiempo de espera activa. Es por ello, que la Iglesia en la liturgia de estos días nos pone como ejemplo a Juan el Bautista. Fijémonos en este hombre de Dios, en su manera austera de vivir, en su sinceridad y en la valentía con la que denunciaba las injusticias. Pidamos que nos enseñe a preparar los caminos del Señor (cf. Mt 3,3).

El Adviento es un tiempo fuerte del año litúrgico en el que nuestra Madre Iglesia nos invita a orar con más intensidad. Dejemos que nos guíe la Virgen María. Ella guardaba en su corazón todo lo que contemplaba y lo meditaba (cf. Lc 2,19). Ella esperaba con ilusión la venida de su hijo. Durante estas semanas oremos con los textos que nos propone la liturgia de estos días. La Palabra de Dios, los prefacios y oraciones de la Eucaristía son luz que ilumina nuestra vida y nos ayuda a acoger a Cristo en nuestro interior.

Este tiempo fuerte de Adviento que nos ayuda a prepararnos interiormente para la celebración del Misterio de la Navidad puede ser el momento ideal para una lectura sosegada que nos permita meditar y saborear la reciente encíclica del papa Francisco Dilexit nos («Nos amó»), sobre el amor humano y divino del corazón de Jesucristo.

Queridos hermanos y hermanas, el Adviento es una oportunidad única para preparar la celebración del nacimiento de Jesús. No la dejemos escapar. El Señor está siempre cerca y viene a nosotros en cada acontecimiento de nuestra vida, en cada hermano con el que compartimos nuestra existencia. Cuidemos el jardín de nuestro corazón y de nuestro mundo «como si el dueño viniera hoy mismo». Que María sea la estrella que nos guíe en el camino que lleva a la Navidad.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)