Carta dominical | «El testimonio de Santa Teresa de Jesús»

Este lunes, quince de octubre, se celebra la fiesta de Santa Teresa de Jesús. Esta santa es, sin duda, una de las grandes figuras femeninas de la Iglesia católica y la primera mujer declarada doctora de la Iglesia universal, por san Pablo VI, el 15 de octubre de 1967. Santa Teresa expresa la vivencia de […]

11 Oct, 2018
Església de Barcelona

Este lunes, quince de octubre, se celebra la fiesta de Santa Teresa de Jesús. Esta santa es, sin duda, una de las grandes figuras femeninas de la Iglesia católica y la primera mujer declarada doctora de la Iglesia universal, por san Pablo VI, el 15 de octubre de 1967.

Santa Teresa expresa la vivencia de la fe cristiana, que nos lleva a vivir en la comunión de la Iglesia. Cristo –contemplado en su humanidad y en su divinidad- es el centro de todo el pensamiento teresiano. Esta es la primera lección que nos propone. Debemos profundizar más en el conocimiento de Cristo, en su realidad humana y en su realidad trascendente. Debemos conocer su historia, cómo se hizo hombre, cómo vivió inserto en la cultura de su pueblo y cómo se nos manifiesta. Podemos hacerlo a través de los escritos bíblicos, de las confesiones de fe de la Iglesia primitiva y de las decisiones de los primeros concilios ecuménicos.

Santa Teresa de Jesús es una maestra del sentido de Iglesia. Ella, en el momento de su muerte, dijo: «Al final, Señor, muero hija de la Iglesia». Ciertamente, fue hija de la Iglesia, no solo en el momento de su traspaso, sino durante toda su vida. El amor a Dios y la contemplación de Jesucristo la hicieron amar profundamente la Iglesia y trabajar en la Iglesia y para la Iglesia. Si seguimos el testimonio de la santa de Ávila, nos puede ayudar a revitalizar nuestro sentido de comunión con la Iglesia y a hacer de la Iglesia una misma casa, una misma escuela, en la que convivan los diferentes carismas, vocaciones y espiritualidades.

La reformadora del orden carmelita, con la fundación de las carmelitas descalzas y los carmelitas descalzos, vivió en un momento histórico nada fácil, en unos «tiempos recios», como decía ella. Era consciente de sus limitaciones ante los problemas del mundo y de la Iglesia de su tiempo. Pensemos, por ejemplo, en el drama de la ruptura de la unidad del cristianismo en Europa, con la reforma protestante. A pesar de todo, no dejó de hacer -como también decía ella- aquello poco que es en mí. Todos nos debemos preguntar si hacemos por la Iglesia y por la sociedad de hoy aquello que nosotros podemos hacer, aunque nos pueda parecer que es poca cosa.

Teresa de Jesús fue también una gran maestra de oración, siempre presente en su enseñanza como un camino de amistad con Dios. Ella nos puede enseñar a vivir con entusiasmo este tiempo de paz, de alegría interior, de luz, que es -como decía ella- un diálogo de amor con quien sabemos nos ama.

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El día que se revele el Hijo del hombre.

(Lc 17,26-37)