Carta dominical | «El Plan Pastoral de una normalidad renovada»

Cuando hablamos de la espiritualidad de una Iglesia en salida pensamos normalmente en una espiritualidad de salir, es decir, de la acción, de la misión… Pero, tal vez, este tiempo de la Covid-19, que nos ha limitado poder salir, ha sido la gran oportunidad para redescubrir la espiritualidad de entrar, es decir, de recibir, de […]

10 Sep, 2020
Església de Barcelona

Cuando hablamos de la espiritualidad de una Iglesia en salida pensamos normalmente en una espiritualidad de salir, es decir, de la acción, de la misión… Pero, tal vez, este tiempo de la Covid-19, que nos ha limitado poder salir, ha sido la gran oportunidad para redescubrir la espiritualidad de entrar, es decir, de recibir, de escuchar, de acoger, de estar atentos, de contemplar…

En el progresivo retorno a la normalidad, ¿a qué cosas nos conviene estar atentos desde nuestras parroquias, comunidades, asociaciones, movimientos, fundaciones diocesanas, escuelas cristianas, centros culturales católicos y entidades de nuestra archidiócesis? ¿Qué significa salir en el contexto actual? ¿Qué llamada recibimos del Señor en esta nueva situación, totalmente excepcional y que nadie preveía hace unos meses?

Hemos hecho experiencia de nuestra fragilidad. Pensábamos que teníamos respuestas a todas las preguntas, pero nos hemos dado cuenta de que no las tenemos. También hemos hecho experiencia de que Cristo Resucitado nos sale al paso y que no responde a las preguntas que emergen de la realidad que estamos viviendo con explicaciones teóricas, sino con su presencia: «Yo estoy con vosotros hasta el final de los tiempos» (Mt 28,20). Él siempre está con nosotros y viene en auxilio de nuestra fragilidad, y nos infunde su paz y serenidad; nos hace salir sin miedo a difundir la alegría del Evangelio.

Desde la sencillez de sentirnos frágiles y necesitados, estamos llamados a salir al encuentro de las personas, de la sociedad, de la humanidad entera, para vivir la fraternidad. Estamos llamados a dar nuestro testimonio explicitando públicamente lo que nos invita a vivir el papa Francisco en la exhortación apostólica Christus vivit: «Dios te ama, Cristo es tu salvador, Él vive!» (n. 130).

Estamos llamados a un serio discernimiento sobre el futuro; a orar cada día y pedir al Señor: ¿cuál es tu voluntad? Habrá que dar respuesta a los jóvenes y con los jóvenes, y velar por este nuevo presente y futuro. Nuestra vocación es servir a los más pobres y vulnerables. En este sentido, ahora tendremos que seguir aplicando más que nunca el Plan Pastoral Diocesano, siguiendo el eje de los jóvenes, buscando los irrenunciables para una pastoral juvenil y, a su vez, la misma realidad de la crisis económica y social provocada por los efectos de la pandemia del coronavirus nos exige que unamos esfuerzos para acoger y vivir el Evangelio con los más pobres y vulnerables de nuestra sociedad. Durante el próximo curso pastoral, tendremos que trabajar conjuntamente estos dos ejes.

Como veis, nuestro Plan Pastoral ¡Salgamos! es más vigente que nunca. Como Iglesia en salida, pues, salgamos al encuentro de los hermanos y de la comunidad a través de la fraternidad; salgamos al encuentro de los jóvenes; salgamos al encuentro de los pobres, y hagámoslo desde la escucha del Espíritu en el discernimiento y, sobre todo, desde el encuentro personal y comunitario con Jesucristo.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Aquel que no renuncia a todos sus bienes no puede ser discípulo mío.

(Lc 14,25-33)