Carta dominical | «El mejor ayuno para esta Cuaresma»

Hace unos días, hablé con una persona que me decía: «Soy cristiano de toda la vida, pero todo lo que hemos vivido estos últimos meses en nuestro país me ha desorientado hasta el punto de perder la vitalidad y la alegría interior con que vivía antes». «Felicidades», le respondí. «Sí, felicidades porque has tomado conciencia […]

15 Feb, 2018
Església de Barcelona

Hace unos días, hablé con una persona que me decía: «Soy cristiano de toda la vida, pero todo lo que hemos vivido estos últimos meses en nuestro país me ha desorientado hasta el punto de perder la vitalidad y la alegría interior con que vivía antes». «Felicidades», le respondí. «Sí, felicidades porque has tomado conciencia de cómo un hecho exterior está afectando tu vida interior». Tomar conciencia es el primer paso para poder reorientar nuestra vida, para nuestra conversión personal.

«Convertíos y creed en el Evangelio». Esta es la invitación de Jesús al inicio de su actividad misionera, que la reforma litúrgica ha recuperado para el rito de la imposición de la ceniza al principio de la Cuaresma.

La Cuaresma es un buen tiempo para revisar nuestra vida interior. Hay muchos cristianos, especialmente agentes de pastoral, que en este tiempo cuaresmal participan en un retiro espiritual más o menos largo. Un día o unos días de retiro, lejos del ajetreo de la jornada, de la vida centrada en el trabajo profesional o en las tareas pastorales, nos abren al silencio, a escuchar nuestro interior y a escuchar la voz de Dios, que nos habla mediante inspiraciones profundas.

Volver a dejar que Dios ocupe el centro de nuestra vida y poder experimentar cómo esto nos ayuda a recuperar el tono vital, es nuestra gran conversión, el gran cambio de orientación en nuestra vida. El retiro espiritual provoca este cambio de lugar y de ritmo, este dejar tiempo para escuchar nuestro interior, este ponernos en contacto con la Palabra de Dios, este abrirnos al acompañamiento espiritual que posibilita que nos demos cuenta de cómo estamos realmente, de lo que nos ayuda y de qué deberíamos ayunar para recuperar el tono vital interior.

Lo esencial del ayuno es ser capaz de no ser esclavo de aquello que nos aparta de Dios. El ayuno nos hace caer en la cuenta de cómo las imágenes, los objetos y las sensaciones que nos rodean reclaman nuestra atención constantemente y nos distraen.

Teniendo en cuenta el objetivo de ser forjadores de concordia que nos hemos marcado para este nuevo año, y enlazando con las palabras que me dijo la persona de la que hablaba al principio, dejadme ofreceros un posible ayuno para el tiempo de Cuaresma de este año. En este sentido, os invito y me invito a mí mismo a vivir estas propuestas:

  1. Ayuna del reenvío de mensajes controvertidos en las redes sociales. Necesitamos una distancia y un cierto humor. Sólo reenviémonos mensajes que regalen alegría y paz. Las noticias dejémoslas para los medios de comunicación.
  2. Ayuna de aquellas conversaciones que ya sabemos previamente que no llevan a nada positivo y que pueden perjudicar nuestra relación. Ayudémonos a cambiar de tema cuando alguno de nosotros comience.
  3. Ayuna de todo aquello que pueda crear división. Este es un tiempo ideal para redescubrir todo lo que nos une y tenemos en común.

Sólo son siete semanas. ¿Creéis que es posible? Pidamos, sin miedo, ayuda a Dios. A Dios le encanta regalarnos su fuerza para alcanzar la concordia y la comunión en la diferencia. ¡Muy buena Cuaresma a todos!

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)