Carta dominical | «Deja tu huella»

Este domingo la Iglesia celebra la Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones y la Jornada de Vocaciones Nativas. Hoy la comunidad cristiana está llamada a orar para que la Iglesia crezca. La Iglesia necesita personas comprometidas con el evangelio, tanto en nuestra diócesis como en los territorios de misión. El lema elegido para este […]

05 May, 2022
Església de Barcelona

Este domingo la Iglesia celebra la Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones y la Jornada de Vocaciones Nativas. Hoy la comunidad cristiana está llamada a orar para que la Iglesia crezca. La Iglesia necesita personas comprometidas con el evangelio, tanto en nuestra diócesis como en los territorios de misión.

El lema elegido para este año es: «Deja tu huella, sé testigo». A propósito de este lema, quisiera compartir con vosotros un precioso cuento.

Una noche, un joven soñó que iba caminando por la playa junto a Dios. Sus pasos dejaban en la arena dos hileras de huellas. Cada pisada representaba un día de su vida. El joven se dio la vuelta y, cuando observó que las dos hileras de huellas se extendían a lo largo de la playa, dio gracias a Dios. Dios había caminado siempre a su lado durante toda su vida.

Estaba feliz, sin embargo, mientras observaba las dos hileras de huellas, algo sucedió. El joven observó que en una parte del camino solo había una hilera de pisadas. En ese momento, se acordó de un momento difícil de su vida en que sintió que Dios le había abandonado. El joven, algo triste, le preguntó a Dios por qué no estaba a su lado cuando más lo necesitaba. Entonces, Dios le miró con amor y le dijo: «Esas huellas no son las tuyas, sino las mías. En aquel momento tan duro de tu vida, yo te llevaba en mis brazos».

Esta historia nos recuerda que hemos venido a este mundo para caminar al lado del Señor. Él nos invita a llevar la Buena Nueva a todas las personas que encontremos a lo largo de nuestro camino, especialmente a aquellos que la vida ha dejado en la cuneta. Dios cuenta con todos nosotros, laicos, sacerdotes y miembros de la vida consagrada, y quiere que dejemos la huella de su amor en el corazón de cada uno de nuestros hermanos. Seamos testigos gozosos del Reino de Dios hasta los confines de la tierra (cf. Hch 1,8)

Tal como leemos en esta historia, Dios no nos deja solos jamás. Siempre nos acompaña en nuestra misión. No es casual que esta Jornada coincida con la festividad del Buen Pastor. En el pasaje del Evangelio que hemos leído hoy, Jesús nos dice que somos miembros de su rebaño. Nada podrá separarnos jamás del amor de Dios (cf. Rom 8,39).

La vocación es siempre una respuesta al amor de Dios. «Él nos amó primero» (1Jn 4,19). Nuestra vocación fundamental es la de amar y hacer el bien a todos. Así lo intuyó santa Teresa de Lisieux, cuando descubrió, tras años de reflexión, cuál podría ser su lugar en la Iglesia: «En el corazón de la Iglesia, que es mi madre, yo seré el amor […] el amor encierra en sí todas las vocaciones» (Manuscrits autobiographiques, Lisieux 1957, p. 227).

Queridos hermanos y hermanas, tal como nos dice la presentación de la Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones y de la Jornada de Vocaciones Nativas «la vida cristiana es una vida vocacional, en la que cada uno debe ser capaz de enfrentarse consigo mismo y tomar decisiones fundamentales, profundas, que llenen el corazón y el alma, que dejen huella y nos hagan testigos de un amor más grande». No olvidemos que contamos con la ayuda del Señor. ¡Abandonémonos en sus manos!

† Cardenal Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)