Carta dominical | «Celebremos nuestros patrones»

La tercera semana de Pascua nos lleva, en medio del gozo pascual, a la celebración de los dos patrones espirituales de Cataluña: hoy, 23 de abril, en el calendario de los santos se celebra la fiesta de san Jorge o sant Jordi, patrón secundario de Cataluña, que celebraremos litúrgicamente este lunes para no interrumpir los […]

20 Abr, 2023
Església de Barcelona

La tercera semana de Pascua nos lleva, en medio del gozo pascual, a la celebración de los dos patrones espirituales de Cataluña: hoy, 23 de abril, en el calendario de los santos se celebra la fiesta de san Jorge o sant Jordi, patrón secundario de Cataluña, que celebraremos litúrgicamente este lunes para no interrumpir los domingos del tiempo pascual. Y el próximo jueves, 27 de abril, celebraremos la fiesta de la Virgen de Montserrat, patrona principal de Cataluña.

El nombre de Jorge, viene del griego γεωργóς (georgós) y significa «trabajador de la tierra», pero eso no quiere decir que san Jorge lo fuera. Dice la tradición que era un soldado romano de Oriente que se convirtió al cristianismo y que murió mártir en las persecuciones del siglo III. Su sepulcro en la ciudad palestina de Lidda fue muy venerado en los primeros siglos del cristianismo. En Oriente era llamado el «megalomártir», el gran mártir.

Esta fama se extendió e hizo que muchos países le acogieran como su patrón. Por eso se fueron difundiendo unas tradiciones de gran fuerza popular que lo presentan como el caballero que vence al dragón, es decir, el mal, y así salva a la doncella, es decir, la virtud. Esta es una imagen muy sugestiva que nos recuerda, a cada uno de nosotros, la lucha entre el bien y el mal y nos invita a luchar contra todo lo que hace daño a las personas.

Los cristianos veneramos a san Jorge porque fue un cristiano convencido de su fe en Jesús, capaz de renunciar a todo, incluso a su vida, por ser fiel a Jesucristo y al Evangelio.

Catalunya ha sabido expresar con creatividad la estima al gran caballero y le dedica cada año una jornada muy bonita, en la que todo el mundo sale a la calle con ganas de encontrar nuevas lecturas y excusas para encontrarse. En medio del clima festivo y primaveral de las rosas y los libros, se honra la fe y la cultura, el humanismo y la trascendencia.

Caballerosamente, aquí en nuestra tierra, san Jorge cede la primacía a la Virgen de Montserrat, sobre todo desde el año 1881, cuando el papa León XIII declaró a la Virgen de Montserrat «patrona de todo el Principado de Cataluña». En 1914 se decidió que tuviera también fiesta propia el día 27 de abril. Nuestra Señora de Montserrat es la rosa de abril y la más bella flor de Pascua. El prefacio de la Eucaristía canta que «Ella es la esperanza de los fieles y el honor de nuestro pueblo». El papa san Juan Pablo II, en su visita al monasterio de Montserrat en 1982, afirmó: «Montserrat es un Magnificat de roca, una flecha indicadora de ulteriores escaladas». Los monjes y monjas de los monasterios de esta montaña hacen de Montserrat «un hogar de oración y de fe cristiana», como dice una oración litúrgica de la fiesta.

Queridos hermanos y hermanas, recemos para que nuestros santos patrones hagan de nuestra tierra un lugar de paz, fraternidad y acogida. Felicito a todos los catalanes, a todos los aragoneses y a aquellos que han acogido san Jorge como su patrón. Aprovechemos esta jornada festiva para promover la lectura y la amistad. Experimentemos el gozo de leer. Os invito a hacerlo con la obra más leída, editada y traducida a más lenguas de la historia: la Biblia, una obra con un mensaje precioso. Que la Virgen de Montserrat nos ilumine y nos guíe hacia el cielo.

† Cardenal Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)