Marcel Légaut. Un testigo para el siglo XXI

  Marcel LÉGAUT (1900-1990), normalista, académico y matemático de formación, profesor universitario en Rennes y después en Lyon, animó primero muchos grupos espirituales en el mundo universitario durante un periodo de su vida marcado por encuentros decisivos que, dirá, «participan en el misterio de mi ser»: las del padre Portal, de Gabriel Marcel, de Teilhard […]

08 Nov, 2022

 

Marcel LÉGAUT (1900-1990), normalista, académico y matemático de formación, profesor universitario en Rennes y después en Lyon, animó primero muchos grupos espirituales en el mundo universitario durante un periodo de su vida marcado por encuentros decisivos que, dirá, «participan en el misterio de mi ser»: las del padre Portal, de Gabriel Marcel, de Teilhard de Chardin, de Édouard Le Roy…

La experiencia de la guerra lo marcó profundamente: le demostró la indefensión de los intelectuales como él, ante las crueles realidades de la vida. A los cuarenta años, la llamada a la interioridad y a la vida espiritual empuja Marcel Légaut a abandonar la existencia protegida de la universidad.

Se casa y junto con su esposa deciden vivir la existencia de campesinos en una granja aislada en el Haut-Diois. Este aislamiento le permite ayudar a refugiados, judíos, desertores… Lejos de los círculos universitarios y de los medios de comunicación, Légaut añadió a sus tareas de campesino y de pastor, las de padre (tendrían seis hijos), desarrollando a lo largo de los años una actividad espiritual exigente, a veces con amigos que en verano acudían a les Granges, con quienes se reencontrará periódicamente, durante su jubilación, en Mirmande, en la sede de la Asociación Cultural que hoy lleva su nombre.

Después de veinte años de fidelidad silenciosa, Marcel Légaut experimentó la necesidad de expresar el hecho vivido y testimoniarlo: así desplegará su obra principal, a lo largo de una veintena de obras que testimonian el itinerario atípico de un hombre libre. Después de Travail de la foi (1962), Légaut emprendió la redacción de una voluminosa obra, L’acomplissement humain, que el editor pidió dividir en dos volúmenes. Estos dos libros serán un gran éxito: L’homme à la recherche de son humanité (1971), Introduction à l’intelligence du passé et de l’avenir du christianisme (1970). Seguirán otras obras, entre las cuales: Mutation de l’Église et conversion personelle (1975), Patience et passion d’un croyant (1978), Devenir soi (1980).

La escritura de Légaut, a veces percibida como abstracta (pero no exenta de humor), testimonia el rigor y la honestidad intelectual esenciales en la investigación fundamental (humana y espiritual) por la cual tuvo pasión durante toda su vida. «Toda mi vida he buscado conocer Jesús, llegar a él. Me han hablado de él y he intentado entenderlo con mi inteligencia. Me he sentido emocionado y atraído por la imagen que tenía de él. Así fui dirigido a un conocimiento de Jesús que es la comunión de mi ser con su ser».

Así vivió Marcel Légaut, llevando su Iglesia con dolor, pero con esperanza, y persiguiendo con valentía su investigación…

Este testigo, de palabra libre, aparece como un faro para los tiempos actuales. Puesto que este cristiano tiene fe en el ser humano, y piensa que el camino hacia la fe en Dios pasa por el esfuerzo de cada cual, para realizarse en su humanidad, especialmente si se encuentra realmente con este hombre completo que fue Jesús de Nazaret.

Llic. Ezequiel Mir

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Todo el que se enaltece será humillado; y el que se humilla será enaltecido.

(Lc 15,1.7-11)