Desarrollo sostenible, ¿en Amerindia?

  En las regiones andinas existe un abismo entre funcionarios del desarrollo y los pueblos autóctonos y mestizos. Proliferan parámetros neo-coloniales; la economía y los medios de comunicación incitan a consumir todo. Aunque se habla de desarrollo y ecología, la prioridad es dada a mercancías y a élites acumuladoras de poder. Los planes oficiales añaden […]

31 Jul, 2020
Òscar Martí

 

En las regiones andinas existe un abismo entre funcionarios del desarrollo y los pueblos autóctonos y mestizos. Proliferan parámetros neo-coloniales; la economía y los medios de comunicación incitan a consumir todo. Aunque se habla de desarrollo y ecología, la prioridad es dada a mercancías y a élites acumuladoras de poder. Los planes oficiales añaden elementos étnicos, medioambientales, de género, de pluralismo cultural. Eso ocurre desde arriba.

Con habilidad tecnocientífica, comportamiento simbiótico, la población amerindia va llevando a cabo la regeneración de la vida (1). A las energías del universo se suman colaboraciones humanas e invocaciones espirituales. En el siglo 16, el Popol Vuh del pueblo maya es tajante: “Corazón del Cielo, Corazón de la Tierra: … que amanezca y que llegue la aurora… que los pueblos tengan paz y sean felices” (2). Más al sur, Luis Jerónimo de Oré y Rojas, en su Símbolo Catholico Indiano, recoge la fórmula quechua (3): Allpapachapas kayniykikunawan huntam rikurin (=la tierra se ve llena de las manifestaciones de Tu presencia).

Estos y otros manantiales ¿pueden reorientar el progreso contemporáneo? El comportamiento bioespiritual es constatable en diversas regiones del continente; son con el desafío de cultivar redes que conduzcan a liberaciones desde abajo y desde adentro.

La economía cultural, que hoy suele verse de modo profano, durante siglos ha formado parte de la espiritualidad de los pueblos. Ellos han reconocido energías sagradas en el medio ambiente, en sí mismos, en la primordial relacionalidad. Desde los orígenes de la humanidad hasta el día de hoy lo relacional es fundante. Por ejemplo, en comunidades altiplánicas actualmente “la mujer tomando el brasero con incienso, ora así: Pachamama, te damos gracias por estos productos que nos has dado, y pedimos que nos sigas bendiciendo para que tus hijos e hijas no pasemos hambre” (4).

En el planeta los abundantes recursos son distribuidos y apropiados sin equidad. Hasta en espacios amerindios crecen actitudes de vender recursos naturales, imitar y subordinarse a quienes más progresan, comercializar la sabiduría espiritual, despreciar ciencias y tecnologías propias que coexisten con las diferentes.

En estas situaciones vale apostar por un genuino desarrollo biocéntrico, simbiótico, intercultural. El comprender y gozar la vida con sabias restricciones es un regalo brindado por poblaciones amerindias (y tantas más en el planeta). Ellas son como eficientes hormigas en la Casa Común; aquí somos frágiles huéspedes y no soberbios dueños.

 


NOTAS:

  1. Ver Frederique Apffel-Marglin, The spirit of regeneration, Andean culture confronting Western notions of development, London: Zed Books, 1999.
  2. Popol Vuh, Las antiguas historias del Quiché, Bogotá: FCE, 1952, 109.
  3. Luis Jerónimo de Ore, Symbolo Catholico Indiano (Lima, 1598); en: G. Taylor, El Sol, la Luna y las Estrellas no son Dios, Lima: PUC, 2003, 146-147.
  4. Vicenta Mamani, Ritos espirituales y prácticas comunitarias del aymara, La Paz: Creart, 2002, 158.

 

P. Diego Irarrázabal

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

En la casa de mi Padre hay muchas moradas.

(Jn 14,1-6)