Un nuevo órgano para Sant Vicenç de Sarrià

La parroquia presenta a los vecinos el nuevo proyecto con el organero Albert Blancafort, Francesc Rosaura, Juanjo Puigcorbé, Tortell Poltrona y Mn. Salvador Bacardit

01 Dic, 2017
Església de Barcelona

El órgano actual de la iglesia de Sant Vicenç de Sarrià es demasiado pequeño para un espacio tan grande. Se encuentra en mal estado y su restauración es muy costosa en relación al discreto resultado que se puede obtener. Por esta razón, la parroquia formó una Comisión que encargaba de sacar adelante un nuevo proyecto de órgano para Sant Vicenç de Sarrià. Uno nuevo que, además de ser un instrumento que acompañe la liturgia, se utilice también con fines culturales y como herramienta para entidades de Sarrià.

Presentación del proyecto

Este pasado jueves la iglesia organizó un acto de presentación del nuevo proyecto a los vecinos del barrio de Barcelona. Participaron el organero sarrianenc Albert Blancafort, el periodista Francesc Rosaura, el actor Juanjo Puigcorbé y el payaso Tortell Poltrona. El acto fue el inicio de la campaña de captación de recursos. Los vecinos pueden colaborar con la compra simbólica de los tubos. Los nombres de los padrinos saldrán en un panel que se colocará en la entrada de la iglesia.

Tras la presentación, el Orfeó Sarrianenc y el coro Dypason animaron la parte final del acto con su música. A continuación, el rector de San Vicenç de Sarrià, Mn. Salvador Bacardit, concluyó el acto dando las gracias a todos por la iniciativa y el apoyo y explicando la dimensión cultural y musical que quiere abarcar el nuevo instrumento para el barrio.

Apadrinar los tubos

Los vecinos y entidades que quieran colaborar podrán comprar un tubo por una cantidad que oscila entre los 60 y los 1.500 euros. Aunque se aprovecharán los tubos del órgano actual, el nuevo tendrá un coste de 700.000 euros y se prevé que esté construido dentro de dos años.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)