Acto de concienciación por los refugiados muertos en el Mediterráneo desde 2015

La Pastoral Social y Caritativa, Sant' Egidio, Cáritas Barcelona y otras entidades sociales se unen para reclamar la apertura de vías legales para llegar a Europa

01 Jul, 2022
Església de Barcelona
El jueves, 30 de junio, la basílica de los Sants màrtirs Just i Pastor se llenó con la presencia de numerosos refugiados de diferentes países para recordar a los más de 21.000 refugiados que han perdido la vida desde 2015 en el Mediterráneo o en las rutas terrestres de inmigración hacia Europa. Entre las entidades colaboradoras destacaba Sant’Egidio Barcelona, la delegación diocesana de Pastoral Social y Caritativa, Cáritas Barcelona y Migra Studium.

Situación inadmissible

La conmoción ha sido grande, sobre todo cuando se ha recordado la inadmisible masacre de 37 refugiados muertos y numerosos heridos en la frontera de Melilla el viernes 24 de junio. También se han recordado a las víctimas de la guerra en Ucrania y los 323 niños muertos desde el inicio del conflicto, la mayoría en las regiones de Donetsk, Kharkiv, Kiev y Chernihiv.
Recordando la masacre de Melilla y el trato inhumano recibido por quien busca un futuro mejor, se ha pedido la apertura de vías legales para llegar a Europa. Un reclamo para ahorrar el peaje de la muerte y el sufrimiento en los viajes de la esperanza por el mar y el desierto, provocado muchas veces por las mafias y traficantes de personas. Los corredores humanitarios que la Comunidad de Sant’Egidio abiertos en Italia, Francia, Bélgica y Andorra han facilitado con, un “visado humanitario” y la integración en la sociedad civil, la llegada a estos países de más de 5.000 refugiados procedentes de las guerras de Siria, Afganistán o el Cuerno de África. También se ha pedido que se trate con más humanidad a los emigrantes y los refugiados, favoreciendo su acogida y su integración.

Víctimas des del 1990

Desde 1990 han perdido la vida o desaparecido más de 62.000 personas en el Mediterráneo o en las rutas terrestres de inmigración hacia Europa. Es un balance demasiado duro para considerarlo como una estadística más, como ocurre a menudo. En realidad es una tragedia de la humanidad a recordar y que exige un respeto, si pensamos también en todos aquellos –que son millones– que actualmente están en campos de refugiados en todo el mundo esperando conocer su suerte. Durante el velatorio en la basílica de los Sants màrtirs Just i Pastor se han recordado algunos nombres de personas que han muerto y se han encendido velas en su recuerdo.
La Comunidad de Sant’Egidio con motivo de la Jornada Mundial del Refugiado del mes de junio organiza en Roma y en varias ciudades europeas la oración “Morir de esperanza”.
Fuente: Sant’Egidio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)