Prepararse para la vida en plenitud

Entrevista a Joan Viñas Salas autor del libro `Como vivir con la enfermedad´

29 Jun, 2018
Església de Barcelona
En el libro Como vivir con la enfermedad. Desde la experiencia de un médico enfermo cristiano (Publicaciones de la Abadía de Montserrat), el Dr. Joan Viñas, que sufre una enfermedad grave, expone su vivencia de la fe razonable arraigada a la vida, y de la enfermedad que no rompe la felicidad. “Tener fe, querer y confiar en Jesús es un tesoro del que tenemos que dar gracias. Dios nos estima y nos acompaña especialmente en los malos momentos, en los cuales podemos fijarnos en la Cruz de Jesús y relativizar nuestros dolores. Así nos damos cuenta que la muerte no es el final, sino el paso a una vida en plenitud”, afirma.

Por qué sólo cuando estamos preparados para la muerte lo estamos también para la vida?

La etapa final de la vida es muy importante. Haber madurado, desengancharnos del que nos liga en este mundo nos hace ser más libres, con menos miedo, menos penas, menos nostalgias. Vivir intensamente el momento presente y disfrutar, valorando, las pequeñas cosas, y estimando y recibiendo amor de las personas hace feliz. Disfrutar de la parte del vaso de la vida lleno y no llorar fijándonos en la parte vacía, que no volverá nunca.

Por qué el libro ayuda a enfermos y a sanos?

Afrontar mejor los malos momentos ayuda a vivir feliz. Hace falta formación, dedicar tiempo y hacer recesos y cursos. Sin entrenamiento no se sube una montaña alta. Está al alcance de todo el mundo. Al enfermo lo puede ayudar leer maneras de traer y encarar la enfermedad sin perder la felicidad. Además, puede ayudar al no creyente a encontrar un cristianismo cercano; a dar el paso de poner la confianza en Jesús.

Cómo se prepara para la muerte?

Primero, viviendo plenamente cada día con sentido. Tener un proyecto de vida abierto a los otros, no egoísta. Servir a quien lo necesita mujer felicitado: recibes más del que mujeres. Desengancharse de todo el que tienes y que te retiene en la tierra, ahora que tienes que marchar. No tener cargas que dificultan el volar. Ser libre. Creer, querer y confiar en Dios Amor de Jesús da sentido a la muerte: un traspaso verso un otra dimensión: a una vida en plenitud.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 1 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)