Por primera vez, «l’ou com balla» en el Seminario Conciliar de Barcelona

Del 14 al 18 de junio de 2022 se podrá visitar "l'ou com balla" en el Seminario con una alfombra floral

24 May, 2022
Església de Barcelona

Por primera vez, en el claustro de Sant Miquel del Seminario Conciliar de Barcelona (SCB) se podrá visitar, del 14 al 18 de junio, «l’ou com balla» y una alfombra floral inspirada en uno de los vitrales de la capilla de la residencia de Sant Josep de la Muntanya del SCB, diseño de Llucià Navarro, “Yo soy el Pan de Vida”.

Las instituciones que desarrollan sus servicios a la Iglesia en el SCB impulsan la celebración de Corpus como fiesta popular. Y se suma a la tradición de numerosos claustros, patios y jardines que se decoran con flores y cerezas estos días.

Con esta tradición, tan arraigada en nuestra ciudad, Barcelona, se abre el edificio para acercarlo a la ciudadanía, mostrar el patrimonio, la vida académica y de servicios que se ofrecen, para tomar conciencia que “el corazón de la Diócesis” late con ritmo.

El horario de visita es de martes a viernes de 9 a 20 h y sábado de 9 a 13:30 h, acceso libre.

Las instituciones participantes

Ateneo Universitario Sant Pacià
Biblioteca Pública Episcopal del Seminario de Barcelona
Centro de Pastoral Litúrgica
Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona
Secretariado Diocesano de Pastoral Familiar de Barcelona
Servicio de Acompañamiento en el Luto y la Enfermedad de Barcelona
Servicio Diocesano para el Catecumenado de Barcelona
Seminario Conciliar de Barcelona

Fiesta popular y litúrgica

El ou com balla nos enseña la magia de la sencillez. Esta manifestación, propia de la fiesta de Corpus barcelonés, ha acontecido con el paso de los años un símbolo de la identidad festiva de la ciudad. Los elementos del ou com balla son el huevo, el agua y las flores, los tres con interpretaciones simbólicas de fecundidad y regeneración, propias de la estación primaveral en plena vitalidad. Popularmente, el huevo como baila representa la Sagrada Forma dentro de una rica custodia ornada con piedras preciosas.

Es difícil de precisar el origen. Parece que ya estaba en 1440, y esto se deduce de una anotación de los libros de cuentas de la obrería de la sede. Según esta anotación, el claustro de la Catedral de Barcelona recibió el encargo de arreglar la capilla por la fiesta de Corpus y, además, se registra el coste de una partida de huevos para el manantial. A la hora de buscar el origen, también tenemos que tener presentes las similitudes entre el ou com balla y los juegos de agua que hacían los musulmanes en los manantiales de los patios interiores. Uno de estos juegos consiste justamente a hacer columpiar una pelotita sobre el surtidor de agua de una fuente.

El manantial del claustro de la Catedral de Barcelona y la Casa del Ardiaca son los lugares tradicionales donde encontraremos el ou com balla. Actualmente se puede ver en más patios de edificios históricos y singulares de Barcelona. Este impulso de la fiesta de Corpus como fiesta ciudadana nos pone al alcance una serie de huevos bailadores que nos invitan a salir a la calle y a pasear por los rincones más bellos de la ciudad. Este año, el claustro de Sant Miquel del SCB se ha querido sumar a la lista de patios y claustros de encanto donde el huevo baila en la fuente.

Font: CPL

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)