¡Ven al pesebre viviente de la Torre del Suro!

La representación hecha con personas con discapacidad intelectual se realizara el 18 de diciembre a las seis de la tarde en la torre del barrio del Guinardó

09 Dic, 2019
Església de Barcelona

El pesebre viviente de la Torre del Suro celebra su 26ena edición: una actuación única donde todos sus actores son personas con discapacidad intelectual. Casi tres décadas tejiendo complicidades con la ciudad convierten este acontecimiento en una cita obligada y especial para el visitante. La obra teatral se representará el miércoles 18 de diciembre a las 18 horas en la torre del barrio del Guinardó.

Un pesebre con historia

El pesebre viviente más único de la diócesis es una iniciativa del centro ocupacional Taller San Camil, que desde hace más de 50 años da servicio a personas con discapacidad intelectual en el barrio del Guinardó de Barcelona. En total participan más de un centenar de actores y actrices entre usuarios del centro ocupacional, profesionales y colaboradores de otras entidades.

La actuación

La representación se realiza a partir de la escenificación de cuadros estáticos que el visitante del pesebre viviente va encontrando en el itinerario. Estos cuadros son de temática diversa, oficios que se pierden o desaparecidos, bíblicos o costumbristas. El atractivo arquitectónico del pesebre es también la Torre del Corcho, un edificio modernista del 1910. Un lugar excepcional que permite crear atmósferas y ambientes difíciles de conseguir en zonas urbanas. Excepto el día de la representación, el resto del año el acceso a la finca está restringido.

El pesebre ganó el premio Ciudad de Barcelona de Cultura el 2016. De este premio el jurado quiso destacar que “por el salto cualitativo en la excelente puesta en escena y en la difusión y la comunicación del proyecto. Se valora especialmente la apertura en toda la ciudad de un proyecto arraigado al barrio del Guinardó y llevado a cabo mayoritariamente por personas con discapacidad intelectual, como ejemplo de compromiso social mediante la cultura popular”.

Un pesebre agermanat

El Pesebre Viviente de la Torre del Suro y el Pesebre Viviente de Corbera de Llobregat son dos pesebres agermanats. Este hermanamiento mujer notoriedad al del Suro al mismo tiempo que hace visible el compromiso social del de Corbera. Interpretan la actuación de los usuarios del Taller San Camil en el pesebre corberenco como una acción del inclusiva e integradora.

La iniciativa siempre busca ir más allá de una representación navideña. Por eso, busca constantemente la participación y las sinergias que esta pueda generar

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)