Pardo: «El Padre Manel me ha enseñado que la humildad es una señal de grandeza espiritual»

Entrevista a Sandra Pardo, presidenta de la Fundación Padre Manel, una institución sin afán de lucro arraigada a los barrios de Verdum-Roquetes de Barcelona

22 Jul, 2021
Església de Barcelona

La Fundación Padre Manel es una institución sin afán de lucro arraigada a los barrios de Verdum-Roquetes de Barcelona. Desarrolla y lidera proyectos de acción social y educativa, y su acción preferente es trabajar con aquellas personas, niños, jóvenes y familias que están en situación de clara vulnerabilidad. Su modelo de acción hace una atención integral que favorece la socialización y trabaja para reducir las desigualdades de oportunidades que sufren muchos niños y jóvenes. Sandra Pardo, que es la presidenta, recuerda la huella de su fundador, el P. Manel Pousa.

Qué destacarías del testimonio del Padre Manel?

Básicamente, tres cosas: que la humildad es una señal de grandeza espiritual, que la ternura es necesaria para crecer y hacer un mundo mejor, y que el sentido del humor es una forma de amor. Era una persona con mucha personalidad, muy carismática, que aglutinaba grupos y personas de realidades muy diferentes y que reconocía todo el mundo. El P. Manel tenía infinidad de amigos y de amigas, mucha red, y creo que “el secreto” era su honestidad. Te generaba mucha credibilidad.

A pesar de ser una Fundación laica, el fondo cristiano lo tenéis muy presente. En que centráis los esfuerzos?

Nuestra entidad es una entidad aconfesional, ciertamente. Su fundador fue un presbítero, sí, cosa que nos ha enriquecido a todos, y que no tiene que ser incompatible, está claro. Nuestra acción se centra en la persona, sin tener en cuenta su creencia, sexo, clase social… Esto nos conecta de manera directa con la experiencia religiosa del Padre Manel y con otros miembros de la entidad.

El contacto con el Padre Manel y seguir su legado te ha hecho una mejor cristiana?

Pienso que me ha hecho una persona más comprometida con la realidad de la marginación y de la exclusión social; a ser consciente de mis privilegios y de la injusticia del sistema capitalista y liberal que domina nuestra sociedad.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 1 de agosto.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

13 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)