Pardo: «El Pare Manel m’ha ensenyat que la humilitat és un senyal de grandesa espiritual»

Entrevista a Sandra Pardo, presidenta de la Fundació Pare Manel, una institució sense afany de lucre arrelada als barris de Verdum-Roquetes de Barcelona

22 Jul, 2021
Església de Barcelona

La Fundació Pare Manel és una institució sense afany de lucre arrelada als barris de Verdum-Roquetes de Barcelona. Desenvolupa i lidera projectes d’acció social i educativa, i la seva acció preferent és treballar amb aquelles persones, infants, joves i famílies que estan en situació de clara vulnerabilitat. El seu model d’acció fa una atenció integral que afavoreix la socialització i treballa per reduir les desigualtats d’oportunitats que pateixen molts infants i joves. La Sandra Pardo, que n’és la presidenta, recorda la petjada del seu fundador, el P. Manel Pousa.

Què destacaries del testimoniatge del Pare Manel?

Bàsicament, tres coses: que la humilitat és un senyal de grandesa espiritual, que la tendresa és necessària per créixer i fer un món millor, i que el sentit de l’humor és una forma d’amor. Era una persona amb molta personalitat, molt carismàtica, que aglutinava grups i persones de realitats molt diferents i que reconeixia tothom. El P. Manel tenia infinitat d’amics i d’amigues, molta xarxa, i crec que “el secret” era la seva honestedat. Et generava molta credibilitat.

Tot i ser una Fundació laica, el fons cristià el teniu molt present. En què centreu els esforços?

La nostra entitat és una entitat aconfessional, certament. El seu fundador va ser un prevere, sí, cosa que ens ha enriquit a tots, i que no ha de ser incompatible, és clar. La nostra acció se centra en la persona, sense tenir en compte la seva creença, sexe, classe social… Això ens connecta de manera directa amb l’experiència religiosa del Pare Manel i amb d’altres membres de l’entitat.

El contacte amb el Pare Manel i seguir el seu llegat t’ha fet una millor cristiana?

Penso que m’ha fet una persona més compromesa amb la realitat de la marginació i de l’exclusió social; a ser conscient dels meus privilegis i de la injustícia del sistema capitalista i liberal que domina a la nostra societat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical de l’1 d’agost.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

6 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)