Nin Güell: «Cal que fem tot el possible per assolir la plena comunió entre les diverses Esglésies cristianes»

Entrevista a Manel Nin Güell, exarca per als catòlics de ritu bizantí a Atenes i consultor de la Congregació per a les Esglésies Orientals

22 Jul, 2021
Església de Barcelona

En el món cristià oriental, el que diferencia les Esglésies ortodoxes de les Esglésies orientals catòliques és únicament la plena comunió (orientals catòlics) o la no plena comunió (ortodoxos) amb la seu romana, amb el Papa. El P. Manel Nin, exarca per als catòlics de ritu bizantí a Atenes i consultor de la Congregació per a les Esglésies Orientals, afirma que «a nivell teològic, litúrgic i canònic no hi ha cap tipus de diferència».

Què té d’especial el cristianisme oriental i les Esglésies que el componen?

El món cristià oriental, i les Esglésies que en formen part, són una realitat molt rica i a la vegada diversa del món occidental que coneixem a casa nostra. Són Esglésies amb un patrimoni espiritual, cultural i litúrgic propi. Esglésies lligades a realitats humanes, geogràfiques i lingüístiques pròpies i diverses l’una de l’altra. Diverses Esglésies no uniformades en un únic model, el que dona lloc a una gran riquesa, fins i tot en les formulacions teològiques.

Per què les Esglésies orientals catòliques han estat les grans oblidades de l’Església? 

Jo no parlaria d’oblit, sinó més aviat de poc coneixement per part de l’Occident. Un poc coneixement lligat al fet que al pròxim Orient la majoria musulmana en aquells països ha cobert d’alguna manera la presència dels cristians orientals. Cal també esmentar la presència d’Esglésies orientals catòliques a nivell de clandestinitat als països europeus sota règims comunistes fins a finals dels anys vuitanta. Això ha fet que l’Occident ignorés o conegués poc aquesta realitat.

Veu factible la unitat de les Esglésies?

La plena comunió entre les diverses Esglésies cristianes no és només quelcom factible, sinó que cal que ho desitgem i fem tot el possible per assolir-la. Quan? Jo sempre dic: Quan el Senyor voldrà i com el Senyor voldrà… Ho tenim present en la pregària i, a poc a poc, intentem abatre els petits o grans murs que encara ens poden separar.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 25 de juliol.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

5 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)