Mons. Vincenzo Paglia: “Es urgente un nuevo humanismo ‘planetario’”

El presidente de la Pontificia Academia para la Vida participa en una mesa redonda sobre los océanos

10 Sep, 2024
Església de Barcelona

Texto: Rosa M. Jané / Catalunya Cristiana
Fotos: A. Codinach

Este lunes, en el marco de la Regata Cultural de la Copa América, el presidente de la Pontificia Academia para la Vida, Mons. Vincenzo Paglia, participó en una mesa redonda en el Museo Diocesano de Barcelona sobre el tema Océanos: belleza y destrucción. Reflexiones en torno a la obra de Mandy Barker y el pensamiento del papa Francisco.

Invitado por la Delegación diocesana de Pastoral de Fe y Cultura del Arzobispado de Barcelona, Mons. Paglia destacó que “es urgente diseñar un nuevo humanismo que yo llamaría ‘planetario’. Es un humanismo que hace del cuidado de las relaciones entre los seres humanos y la creación su punto central. Es un humanismo de interdependencia entre todos y todo”.

La delegada diocesana de Fe y Cultura, la Hna. Margarita Bofarull, fue la encargada de moderar la mesa redonda en la que también hicieron sus aportaciones el investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Joan Grimalt, y la artista fotográfica Mandy Barker, quien expone sus obras en la muestra Océanos. De Renoir a los microplásticos, que se puede visitar en el Museo Diocesano hasta el 22 de septiembre.

Margarita Bofarull explicó que esta mesa redonda quería ser “una pequeña aportación de amor a la humanidad, especialmente a los más pobres, que son los que más sufren las consecuencias del cambio climático, y un canto de esperanza porque el amor puede restablecer las heridas”.

El primero en intervenir fue Mons. Paglia, quien reflexionó sobre el cambio de época que vivimos y cómo las encíclicas del papa Francisco, Laudato Si’ y Fratelli tutti, nos pueden ayudar a trabajar por el planeta y la humanidad: “La visión es clara y común: una casa (el planeta) para cuidar y una familia (la familia de los pueblos) de la cual responsabilizarse.”

Un aspecto que destacó el presidente de la Pontificia Academia para la Vida es que el planeta Tierra debe considerarse en su totalidad: tierra, mar y cielo. Y constató que el agua es un bien que está cada vez más en peligro y es objeto de disputa.

Según Mons. Paglia, es necesario ampliar la visión porque “una parte importante de nuestro planeta también es el espacio que nos rodea”. Ahora, aseguró, vivimos una nueva era en la exploración espacial.

En este sentido, consideró que la cooperación entre los estados debe ser una “frontera firme de la paz”. Por ello, repitió, “es urgente una nueva comprensión del planeta en su triple dimensión de Tierra, Mar y Cielo”.

“Todos y todo están acogidos en la casa común que es nuestro planeta con su tierra, su mar y su cielo”, insistió. “Nadie es una isla.” Así, Mons. Paglia concretó que el reto es “transformar esta interdependencia planetaria en una opción política, económica, cultural y espiritual para construir una ‘civilización’ del planeta que signifique ‘convivencia pacífica y global entre todos y todo’”.

Para Mons. Paglia, “el planeta, con su Tierra, su Mar y su Cielo, está en nuestras manos. Somos responsables de hacer realidad esta comunión global que llevará al planeta a convertirse en la patria común. (…) Se nos pide valentía y creatividad para lograr esta fraternidad global de la que nada ni nadie quede excluido”.

Después de Mons. Vincenzo Paglia, Joan Grimalt hizo una exposición científica sobre los plásticos y el mar, y lanzó un llamamiento para dejar a las generaciones futuras un mundo más sostenible.

Por su parte, Mandy Barker, quien a través de su obra concienciaba sobre el ciclo global del plástico, recordó que necesitamos reducir, reciclar y reutilizar.

Recupera la mesa redonda celebrada este lunes, 9 de septiembre, en la «Casa de l’Almoina», de Barcelona:

Te interesará…

Síguenos

Facebook

16 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)