Mons. Vincenzo Paglia: “És urgent un nou humanisme ‘planetari’”

El president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida participa en una taula rodona sobre els oceans

10 Set, 2024
Església de Barcelona

Text: Rosa M. Jané / Catalunya Cristiana
Foto: A. Codinach

Aquest dilluns, en el marc de la Regata Cultural de la Copa Amèrica, el president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida,  Mons. Vincenzo Paglia, ha participat en una taula rodona, al Museu Diocesà de Barcelona, sobre el tema Oceans: bellesa i destrucció. Reflexions a l’entorn de l’obra de Mandy Barker i el pensament del papa Francesc.

Convidat per la Delegació diocesana de Pastoral de Fe i Cultura de l’Arquebisbat de Barcelona, Mons. Paglia ha destacat que “és urgent dissenyar un nou humanisme que jo anomenaria ‘planetari’. És un humanisme que fa de la cura de les relacions entre els éssers humans i la creació el seu punt central. És un humanisme d’interdependència entre tots i tot”.

La delegada diocesana de Fe i Cultura, la Gna. Margarita Bofarull, ha esta l’encarregada de moderar la taula rodona on també han fet les seves aportacions l’investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques, Joan Grimalt, i l’artista fotogràfica Mandy Barker, que exposa les seves obres en la mostra Oceans. De Renoir als microplàstics, que es pot visitar al Museu Diocesà fins al 22 de setembre.

Margarita Bofarull ha explicat que aquesta taula rodona volia ser “una petita aportació d’amor a la humanitat, especialment als més pobres que són els que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic, i un cant d’esperança perquè l’amor pot restablir les ferides”.

El primer a intervenir ha estat Mons. Paglia, el qual ha reflexionat sobre el canvi d’època que vivim i com les encícliques del papa Francesc, Laudato Si’ i Fratelli tutti ens poden ajudar a treballar pel planeta i la humanitat: “La visió és clara i comuna: una casa (el planeta) per cuidar i una família (la família dels pobles) de la qual responsabilitzar-se.”

Un aspecte que ha destacat el president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida és que el planeta Terra s’ha de considerar en la seva totalitat: terra, mar i cel. I ha constatat que l’aigua és un bé que cada vegada més està en perill i és objecte de disputa.

Segons Mons. Paglia, cal ampliar la visió perquè “una part important del nostre planeta també és l’espai que ens envolta”. Ara, ha assegurat, vivim una nova era en l’exploració espacial.

En aquest sentit, ha considerat, la cooperació entre els estats ha de ser una “ferma frontera de la pau”. Per això, ha repetit, “és urgent una nova comprensió del planeta en la seva dimensió triple de Terra, Mar i Cel”.

“Tothom i tot és acollit a la casa comuna que és el nostre planeta amb la seva terra, el seu mar i el seu cel”, ha insistit. “Ningú no és una illa.” Així, Mons. Paglia ha concretat que el repte és “transformar aquesta interdependència planetària en una opció política, econòmica, cultural i espiritual per construir una ‘civilització’ del planeta que signifiqui ‘convivència pacífica i global entre tots i tot’”.

Per a Mons. Paglia, “el planeta, amb la seva Terra, el seu Mar i el seu Cel, és a les nostres mans. Som responsables de fer realitat aquesta comunió global que portarà el planeta a esdevenir la pàtria comuna. (…) Se’ns demana valentia i creativitat per aconseguir aquesta fraternitat global de la qual res ni ningú quedi exclòs”.

Després de Mons. Vincenzo Paglia, Joan Grimalt ha fet una exposició científica sobre els plàstics i el mar, i ha fet una crida a deixar a les generacions futures un món més sostenible.

De la seva banda, Mandy Barker, la qual a través de la seva obra consciencia sobre el cicle global del plàstic, ha recordat que necessitem reduir, reciclar i reutilitzar.

Recupera la taula rodona celebrada aquest dilluns, 9 de setembre, a la Casa de l’Almoina, de Barcelona:

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

16 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)