Las instituciones sociales de Iglesia se reunen para reflexionar sobre la identidad cristiana

Sant Pau del Camp acoge el encuentro “Cómo transmitir nuestra identidad cristiana a las personas trabajadoras y voluntarias”

29 May, 2025
Montse Punsoda

El Monasterio de Sant Pau del Camp acogió recientemente el Encuentro de las Instituciones Sociales de la Iglesia, una jornada organizada por el Secretariado de Pastoral para los Marginados bajo el lema: “Cómo transmitir nuestra identidad cristiana a las personas trabajadoras y voluntarias”. El tema fue desarrollado por Anna Roig, directora de Comunicación y Relaciones Institucionales de Blanquerna, a partir de una exposición que dio paso al diálogo entre los asistentes. En el encuentro destacó la presencia del obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, así como la del delegado de la Delegación de Pastoral Social y Caritativa, Joan Costa, y Àngel Zambrana, responsable del Secretariado de Pastoral para los Marginados.

Este encuentro ha sido la continuación de una primera sesión celebrada hace unas semanas con la participación del cardenal Joan Josep Omella, junto con diversas entidades del Secretariado de Pastoral y Caritativa. En esta ocasión, se reunió un amplio abanico de entidades sociales que también trabajan al servicio de los más vulnerables dentro de la Iglesia de Barcelona, entre ellas: Cáritas Diocesana, CECAS, Ekumene, Dit i Fet, Terral, Braval, Grupo Sant Pere Claver, Santa Lluïsa de Marillac, Salesianos Sant Jordi, Apostolado del Mar, la pastoral de Tráfico, bomberos y cuerpos de seguridad, el Hospital de Campaña Santa Anna, SICAR-Adoratrices, la Fundación Obra Mercedaria y la Pastoral con Migrantes.

Identidad cristiana: polaridades en la actualidad

En la primera parte, Roig partió de reflexiones del jesuita Benjamin González Buelta para abordar algunas tensiones presentes hoy en día en las entidades sociales cristianas. Habló sobre la polaridad entre eficacia y gratuidad, sobre la mística y la ascética, y sobre la necesidad de tener los ojos cerrados para escuchar a Dios, pero abiertos para comprender y servir la realidad del mundo actual. Este planteamiento dio lugar a un diálogo enriquecedor con representantes de diversas entidades.

Paco Estellés, de los Salesianos, compartió cómo la tensión entre querer hacer más y las limitaciones económicas afecta al trabajo diario. Míriam Vicente, de Cáritas, subrayó la importancia de la acogida incondicional en los centros abiertos, como una expresión tangible de la identidad cristiana.

El obispo Javier Vilanova insistió en la importancia de recuperar la mística y la ascética en las instituciones: “La conjunción de la mística y la ascética es donde está el secreto. Hay que volver a Jesucristo.”

Un liderazgo que sirve y transforma

En un segundo momento, Anna Roig se centró en el papel del liderazgo dentro de las entidades. Destacó que liderar, desde la perspectiva cristiana, es esencialmente servir, poner siempre al otro en el centro y actuar más con hechos que con palabras. También hizo hincapié en la importancia de saber transmitir el relevo, recordando que las personas pasan, pero la institución continúa si se construye sobre una base sólida y compartida. “Somos enanos a hombros de gigantes”, apuntó, en referencia al valor del trabajo colectivo a lo largo del tiempo.

En tercer lugar, subrayó la importancia de que el líder se entregue a los demás, desde una actitud de servicio generoso.

Comunicar la identidad cristiana con coherencia

En el tramo final de su intervención, Roig invitó a las entidades a reflexionar sobre cómo se concreta la transmisión de la identidad cristiana en el día a día: en las decisiones que se toman, en la forma en que se gestionan los momentos vitales de los miembros de los equipos (como un fallecimiento, un nacimiento o una situación personal complicada), en la vivencia comunitaria de la liturgia, en la creación de espacios con sentido más allá de la rutina y en la formación continua, tanto a nivel técnico como espiritual.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)