La parroquia de Sant Agustí acoge el pregón de Semana Santa de Barcelona

El cofrade leonés Xuasús González ha sido el pregonero de la Semana Santa de Barcelona 2026 y parte de su discurso ha sido en catalán

09 Mar, 2026
Església de Barcelona

La parroquia de Sant Agustí de Barcelona ha acogido este sábado, 7 de marzo, el tradicional pregón de Semana Santa de la ciudad. El acto ha sido organizado por el Consejo General de Hermandades y Cofradías de la Archidiócesis de Barcelona y por la Pontificia y Real Cofradía de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena de Barcelona.

El Hermano Mayor de esta corporación ha sido el encargado de dar la bienvenida a las autoridades y al público asistente. A continuación, ha dado paso al director del Secretariado Diocesano de Hermandades y Cofradías, Manuel Zamora Negrillo, quien ha presentado al pregonero y ha desgranado su trayectoria, destacando la amistad que les une desde hace más de un cuarto de siglo.

El cofrade leonés Xuasús González, pregonero de la Semana Santa de Barcelona 2026

Seguidamente, ha tomado la palabra el pregonero, el cofrade leonés Xuasús González Fernández, quien ha demostrado un gran conocimiento de la materia y, sobre todo, una visión amplia de la piedad popular. Cabe destacar el detalle de iniciar el pregón con un verso en catalán de Mossèn Cinto Verdaguer.

En su discurso ha hecho un repaso de los orígenes cristianos de Barcelona y de sus hermandades, y ha culminado con un breve relato de la pasión, muerte y gloriosa resurrección de Cristo. Finalmente, ha vuelto al catalán para cerrar el pregón con el tradicional «He dit».

Reconocimientos

Una vez finalizado el pregón, se ha iniciado el turno de reconocimientos. En primer lugar, se ha entregado un galardón a Ramona Sánchez Lozano por toda una vida dedicada a la intendencia de su hermandad, Los Romeros de Barcelona. Se trata de una de esas mujeres que trabajan discretamente para que la casa de hermandad, las comidas y todos los preparativos estén siempre listos cuando es necesario. El reconocimiento ha sido entregado por la presidenta de la Asociación de Mujeres Cofrades de Barcelona, Núria Borraz Isalgué.

A continuación, se ha concedido el segundo Premio Inmaculada 2025 a Casto Lara Parra, en reconocimiento a casi cincuenta años de dedicación constante a la Cofradía 15 + 1 de L’Hospitalet de Llobregat. A lo largo de este tiempo ha sido vocal en diversas juntas de gobierno y responsable de montaje y, actualmente, desde 2022, es vicepresidente. También ha sido costalero y posteriormente capataz de la Cruz de Mayo, contraguía del Cristo de la Expiración y guardián permanente de la casa de cofradía. El premio ha sido entregado por el vocal del Consejo General de Cofradías y Hermandades de Barcelona, Javier Rojano.

Cartel de Semana Santa de la Hermandad de Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena

Una vez finalizados los reconocimientos, ha tenido lugar la presentación del cartel de la Hermandad de Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena, que ha ido a cargo del Hereu Major, Miguel Ángel Soto Fernández, y de la autora de la obra, Jennifer Moreno González.

Posteriormente, los asistentes han disfrutado del concierto de marchas procesionales ofrecido por la Unidad de Música de la Inspección General del Ejército, dirigida por el capitán músico D. Mario Ruiz María. Finalmente, ha clausurado el acto la presidenta del Consejo, María Ángeles Arrabal Digón, quien ha agradecido la presencia de los asistentes y les ha invitado a participar en la edición del próximo año.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)