La FECC, en colaboración con el Instituto Borja de Bioética, crea el Comité de Ética de Educación

El objetivo es asesorar a las instituciones y personas vinculadas a la FECC en cuestiones éticas relativas al ámbito educativo

10 Dic, 2024
Església de Barcelona

Esta semana se ha constituido el Comité de Ética de la Educación de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), en colaboración con el Instituto Borja de Bioética-URL, con el objetivo de ofrecer apoyo y ayuda a las instituciones y personas vinculadas a la FECC en cuestiones éticas relacionadas con el ámbito educativo. Se trata del primer comité de ética en este ámbito en el estado español. Hoy ya se ha comunicado su puesta en marcha a los cerca de 400 centros educativos de la FECC, que podrán enviar sus consultas o solicitudes por escrito al Comité a través de la página web.

El Comité, que tiene un carácter asesor y consultivo, podrá ofrecer sus servicios, ocasionalmente y por razones justificadas, a personas e instituciones ajenas a la Fundación. Sus principales funciones serán:

El Comité de Ética de la Educación de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya se sitúa y enmarca su actividad dentro de la FECC, cuya misión es «promover una educación de calidad y de equidad, de acuerdo con los principios y valores cristianos,» mediante el apoyo a los centros en ámbitos como el pastoral, pedagógico, organizativo y de gestión.

El Instituto Borja de Bioética

El Instituto Borja de Bioética de la Universidad Ramón Llull (URL), promotor y coordinador de este Comité, es una institución universitaria pionera en Bioética en Europa, fundada por el Dr. Francesc Abel i Fabre, jesuita, en 1976.

Su misión es sensibilizar a la sociedad, asesorar, investigar y formar sobre el deber de respetar la vida y dignidad humana, así como el entorno natural, con especial atención a aquellos que se encuentran en situación de mayor vulnerabilidad. Esta misión se desarrolla en el ámbito de la bioética, desde el humanismo cristiano. En este sentido, creó el primer Comité de Ética Asistencial en el Estado español en el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Miembros del CEE de la FECC

Presidencia

Coordinación/Vicepresidencia

Secretaría

Vocalías

Fuente: FECC

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)