La clausura del 25 aniversario del Concilio Provincial Tarraconense se emitirá on line

Los obispos de las diócesis con sede en Cataluña harán público un documento que lleva por título «Esperit, cap on guies les nostres esglésies? Als vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense del 1995»

19 Ene, 2021
Església de Barcelona

El próximo jueves, día 21 de enero, solemnidad de los santos mártires Fructuoso Augurio y Eulogio, tendrá lugar en la Catedral, a las seis de la tarde, la eucaristía de clausura del vigésimo quinto aniversario del Concilio Provincial Tarraconense de 1995. La misa será presidida por el arzobispo Joan Planellas, presidente de la Conferencia Episcopal Tarraconense, y concelebrada por los obispos de las diócesis con sede en Cataluña.

Al finalizar la eucaristía, los obispos de Cataluña harán público un documento que lleva por título «Esperit, cap on guies les nostres esglésies? Als vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense del 1995», una orientación pastoral que se mueve entre el Concilio Vaticano II, las enseñanzas del papa Francisco -sobre la Exhortación pastoral Evangelii gaudium– y las resoluciones del Concilio Provincial Tarraconense de 1995 .

La celebración, cumpliendo estrictamente las medidas sanitarias del momento, tendrá el aforo limitado. Por este motivo también se podrá seguir en directo a través del sitio web del Arzobispado, de su canal de Youtube y demás redes sociales.

Oración a la capilla de San Fructuoso de la Catedral

El mismo día 21 de enero, a las 10.00 h, tendrá lugar la oración y lectura de la Passio Fructuosi en la capilla de San Fructuoso de la Catedral de Tarragona organizada por la Asociación Cultural de San Fructuoso. El acto, que este año tendrá lugar a puerta cerrada, se podrá seguir en directo a través de la web del Arzobispado, por Youtube y demás redes sociales.

Fuente: Arzobispado de Tarragona

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A quien me sirva, el Padre lo honrará.

(Jn 12,24-26)