El Museo Diocesano presenta la «Jornada de patrimonio inmaterial. Del Corpus a la Mercè»
El Museo Diocesano presenta la «Jornada de patrimonio inmaterial. Del Corpus a la Mercè»
El próximo sábado 17 de septiembre el Museo Diocesano de Barcelona organiza esta jornada que se enmarca en la celebración de los 700 años del Corpus
15 Sep, 2022
Església de Barcelona
El Museo Diocesano y la Catedral de Barcelona ofrecen, el próximo 17 de septiembre en la Casa de l’Almoina, la Jornada de patrimonio inmaterial. Del Corpus a la Mercè, una jornada sobre la procesión del Corpus de Barcelona, partiendo de una pieza interesante conservada en el fondo del Museo Diocesano y visitable en la exposición «Barcelona en la calle. Ver y ser visto» enmarcada en la celebración de los 700 años del Corpus. La jornada «Del Corpus a la Mercè» será el punto de encuentro de investigadores y público interesado en la fiesta y los elementos que participan, un espacio de intercambio de conocimientos e ideas que toma como punto de partida (o de llegada), de forma amena y rigurosa, estas piezas del Corpus de Joan Amat.
Esta es una actividad relacionada con las exposiciones que se pueden visitar en el Museo «Corpus, 700 años de fiesta en Cataluña» (organizada por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña) y «Barcelona en la Calle. Ver y ser visto. La procesión de Corpus» (organizada por el Museo Diocesano de Barcelona).
La mesa policromada, protagonista de la jornada
El Museo Diocesano dispone en su fondo de una mesa policromada, datada del año 1793, dedicada a la fiesta del Corpus. Esta representa el orden procesional y los elementos festivos, corporativos y eclesiásticos que participaron. A pesar de que no tiene una autoría probada, se atribuye a Joan Amat, porque en el fondo del MUHBA también hay una tabla de manufactura muy similar -a pesar de que existen diferencias en los elementos representados- firmada por el autor veinticuatro años antes, en 1769.
Una de las diferencias más destacables entre la tabla del Museo Diocesano y la del MUHBA es que la primera parece ser un elemento aislado por él mismo, y la segunda formaría parte de un conjunto de representaciones mucho más amplio. Ambas mesas han sido objeto de atención por parte de folcloristas, historiadores y antropólogos que -para poner un ejemplo- se han fijado en los elementos representados en sus investigaciones, confirmando, desmintiendo o elaborando nuevas hipótesis.
Programa
9,00-9,30 LLEGADA Y BIENVENIDA
9,30-11,30
Maria Garganté “La procesión en las postrimerías del barroco: notas sobre espacio y contexto”
Amadeu Carbó “Enanos y capgrossos de la Ciudad de Barcelona. De la tabla de Joan Amat a las figuritas de plomo de Lleonart. Síntesis de una investigación”
Daniel Vilarrúbias “Gigantes procesionales catalanes en la segunda mitad del siglo XVIII. Aspectos generales
DEBATE
PAUSA-CAFÉ
11,45-14,00
Carles Freixes “La Cuca. La representación iconográfica del bestiario”
Montserrat Garrich “Caballetes 1793: entre los siglos XV y XXI”
Nil Rider “Elementos simbólicos de autoridad(es): las mazas”
Presentación del catálogo de “Corpus, 700 años de Fiesta en Cataluña”
DEBATE
PAUSA-COMER
16,00-18,00
Àngel Vallverdú “Un baile de bastones imaginado”
Albert Domènech “Las cofradías y gremios en las fiestas de calle en el siglo XIX”
Albert Cortès “Creus i gonfarons: identidad y representación religiosa en la fiesta de Corpus”
DEBATE
18,00-19,00 VISITA a la exposición “Corpus, 700 años de Fiesta en Cataluña”
El Arzobispado de Barcelona ha iniciado el proceso para transformar la Oficina de Transparencia en un Servicio de Protectorado, con la finalidad de mejorar la atención a todas las personas jurídicas sometidas…
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...