La Generalitat conmemorará en 2026 el centenario de la muerte de Antoni Gaudí

Además de Antoni Gaudí, el Gobierno ha aprobado la conmemoración en 2026 de los 700 años de la fundación del monasterio de Pedralbes

09 Jul, 2025
Església de Barcelona

Foto: Junta Constructora del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

La Generalitat ha aprobado este martes la conmemoración en 2026 del centenario de la muerte del arquitecto catalán Antoni Gaudí. El Gobierno catalán ha incluido esta efeméride en la lista de acontecimientos y personalidades que se conmemorarán durante el próximo año. El objetivo es poner en valor, recuperar y divulgar la memoria de quienes han dejado una huella significativa en el patrimonio colectivo de los catalanes.

El Ejecutivo catalán destaca que Gaudí fue uno de los máximos exponentes del modernismo y uno de los arquitectos más influyentes de la historia de la arquitectura mundial. Defendía una visión de la arquitectura como una manifestación artística y espiritual. La Generalitat subraya que Gaudí fue conocido por su devoción a la fe católica, reflejada en muchas de sus obras, especialmente en la Sagrada Familia. Su obra se caracterizó por una gran originalidad y una profunda conexión con la religión, la naturaleza y la cultura catalana. Además de la basílica, el arquitecto es también conocido por otras obras como el Parc Güell, la Casa Batlló y la Casa Milà (La Pedrera).

700 años del monasterio de Pedralbes

La Generalitat también ha aprobado la conmemoración en 2026 de los 700 años de la fundación del monasterio de Pedralbes. Fue fundado en Barcelona el 1326 por la reina Elisenda de Montcada. El monasterio está vinculado a la orden de monjas clarisas y se encuentra al suroeste del antiguo núcleo de Sarrià, en la vertiente este de la montaña de Sant Pere Màrtir.

Tras un intento fallido de fundación en 1325 en el antiguo casal real de Valldaura, en Cerdanyola, la reina compró la masía de Pedralbes y construyó la iglesia y el convento. Inicialmente, la comunidad estaba formada por catorce monjas, y en 1327 la propia reina se instaló allí tras quedarse viuda. Mandó construir un pequeño palacio donde residió hasta su muerte en 1364. Posteriormente, hizo construir su tumba entre el claustro y la iglesia.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)