El Proyecto ALPAN sirve 500.000 comidas

El comedor Cafarnaum de Santa Tecla celebra el medio millón de menús servidos por la iniciativa impulsada por Rotary Club y la Asociación de Voluntarios de "La Caixa"

14 Jun, 2018
Església de Barcelona

Hace 6 años, en junio de 2012, comenzaba a andar el Proyecto ALPAN. Esta acción, promovida por el Rotary Club, por el Ayuntamiento de Barcelona y por la Asociación de Voluntarios de «la Caixa», ha dado su menú 500.000. Hoy día, son 7 los centros sociales que en total reparten 450 menús diarios del Proyecto ALPAN. Entre estos se encuentran los comedores sociales de 4 parroquias: la parroquia de Sant Eugeni Papa; la parroquia de Santa Tecla; la parroquia de Sant Joan d’Horta y la parroquia de Sant Fèlix d’Àfrica. 

«Queremos acoger»

La celebración de este medio millón de comidas ha tenido lugar en la parroquia de Santa Tecla, en el barrio de Les Corts. Concretamente, en el comedor de Cafarnaum, que tiene un papel especialmente relevante y  que acoge diariamente entre 60-70 personas. Su rector, Mn. Joan Sabé, valora muy positivamente esta acción. «Este proyecto social nos permite ayudar a las personas más vulnerables de nuestro barrio», asegura. Según explicó en declaraciones, para él «es un gozo formar parte de esta iniciativa conjunta, que hace presente la Palabra de Dios en el Evangelio hacia los más necesitados». «No queremos que sea sólo un lugar para comer, sino servir un momento donde las personas se sientan cómodas y acogidas», añade.

Además, expresa el rector, «las acciones sociales como el Proyecto ALPAN, ayudan a difundir la Iglesia en salida que reclama el Papa, a la que también nos anima a seguir el cardenal Juan José Omella, arzobispo de Barcelona. Estamos aquí para servir a los más pobres». A día de hoy, un equipo de casi 50 voluntarios dedican su tiempo a este proyecto de acción social.

Héroes anónimos

Durante los parlamentos, también, ha intervenido el representante de Rotary Club en Cataluña, Albert Faus. Satisfecho por este medio millón de menus, ha agradecido la colaboración de todos aquellos que han hecho posible este número redondo de comidas servidas. Tal como ha dicho, ha sido el resultado de aquellos hoteles comprometidos con el proyecto, que altruistamente proporcionan la comida y sobre todo gracias a la ayuda de los voluntarios. «Sin ellos este proyecto habría sido humo», asegura Faus. Se ha dirigido a ellos como aquellos «héroes anónimos que llueva o haga buen tiempo van a buscar la comida a los hoteles para llevarlo a los comedores y finalmente servirlo».

«Un problema que hay que resolver»

La coordinadora del proyecto ALPAN, Cristina Marsal, destacó lo maravilloso que resulta esta tarea. «Una acción llevada a cabo con el esfuerzo de todos los voluntarios». Aunque, al tiempo, que aseguró que lo que más anhela el proyecto «es fracasar». Según Marsal, la meta es ayudar a que todos puedan comer todos los días, pero «es el objetivo és que la clientela baje, y por tanto que el negocio fracase». «Si el número de usuarios bajara, querría decir que hay menos necesidad», explica. «Sin embargo, el aumento de la clientela, evidencia que hay un problema en la sociedad que hay que resolver».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)