El Fondo de Acción Social de la Sagrada Familia selecciona 163 proyectos en la convocatoria del 2026
El Fondo de Acción Social de la Sagrada Familia selecciona 163 proyectos en la convocatoria del 2026
El nombre de projectes beneficiaris creix un 22,6 % respecte de l’any anterior, amb una dotació de prop de 4,7 milions d’euros destinada a iniciatives socials de l’Arxidiòcesi de Barcelona
09 Nov, 2026
Església de Barcelona
Fotografia: Sagrada Familia
Barcelona, 9 de noviembre de 2026. La Sagrada Familia ha resuelto la cuarta convocatoria del Fondo de Acción Social (FAS), correspondiente al año 2026, con la selección de 163 proyectos de entidades sociales. La convocatoria cuenta con una dotación de cerca de 4,7 millones de euros y consolida el compromiso del templo con las entidades que trabajan para dar respuesta a las necesidades de las personas en situación de vulnerabilidad. En comparación con la convocatoria de 2025, en la que se seleccionaron 133 proyectos, esta edición registra un incremento de 30 proyectos beneficiarios, un 22,6 % más.
Cinco ámbitos de actuación social
Los proyectos seleccionados se enmarcan en cinco ámbitos de actuación. El de pobreza y exclusión social concentra el mayor número de iniciativas, con 52 proyectos (32 %). Le sigue el ámbito de salud y bienestar, con 39 proyectos (24 %), y el de infancia, adolescencia y juventud, con 29 (18 %). En cuanto a las personas mayores, se han seleccionado 25 proyectos (15 %), mientras que el ámbito de migración y refugiados cuenta con 18 proyectos (11 %). A través de estas cinco líneas, el FAS apoya iniciativas que abordan diversas necesidades sociales y que contribuyen a mejorar el bienestar de las personas y a reforzar el acompañamiento a los colectivos más vulnerables.
Apoyo a las entidades del territorio
La convocatoria del FAS 2026 se abrió el 4 de mayo y las entidades pudieron presentar sus propuestas hasta el 26 de junio. El programa se dirige a entidades que desarrollan proyectos en la Archidiócesis de Barcelona y en las diócesis de Terrassa y Sant Feliu de Llobregat. Con esta nueva convocatoria, la Sagrada Familia continúa impulsando el Fondo de Acción Social como una herramienta de colaboración con las entidades sociales del territorio. El programa pretende contribuir a hacer posibles iniciativas que den respuesta a las necesidades de las personas y favorezcan la inclusión social y la cohesión comunitaria.
De la voluntad fundacional al compromiso social
El Fondo de Acción Social conecta con la voluntad de los fundadores de la Sagrada Familia, que concibieron el templo como una obra que «exalte la fe y en la que la caridad esté presente». Este espíritu también marcó la trayectoria de Antoni Gaudí, que mostró una especial sensibilidad hacia las personas y sus necesidades. El compromiso del arquitecto con los trabajadores del templo y sus familias, así como la construcción de escuelas para los niños del barrio, son ejemplos de esta manera de entender la dimensión social de la Sagrada Familia desde sus inicios. Hoy, el Fondo de Acción Social da continuidad a esta voluntad de servicio a los demás, inspirándose en el espíritu de Gaudí y en los principios de comunidad, equidad y solidaridad.
Se puede consultar toda la información relativa a las entidades beneficiarias en este enlace.
El Ateneo Universitario Sant Pacià ha comenzado este mes de noviembre una nueva edición del curso abierto La Basílica de la Sagrada Família, con motivo del Año Gaudí. La propuesta, coordinada por…
La basílica de la Sagrada Familia ha acogido este sábado, 7 de noviembre, una oración con hermanos de la comunidad ecuménica de Taizé y con la presencia de su prior, el hermano…
Durante el mes de noviembre de 2026, las diez diócesis con sede en Cataluña participan en una nueva edición de la Cadena de oración por las vocaciones, una iniciativa promovida por las…
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...