El cardenal Omella participa en el primer consistorio extraordinario del papa León XIV

La cita, los días 7 y 8 de enero, ha estado orientada a «favorecer un discernimiento común y ofrecer apoyo y consejo al Santo Padre»

06 Ene, 2026
smunoz

En la imagen, el papa León XIV saluda el cardenal Omella / Vatican Media

El arzobispo de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha participado en el primer consistorio extraordinario del papa León XIV, que ha tenido lugar los días 7 y 8 de enero. Los temas principales que se han trabajado son; la Evangelii gaudium y la misión de la Iglesia; la constitución apostólica Praedicate evangelium sobre el papel de la Curia y su relación con las Iglesias particulares; la sinodalidad y la liturgia.

El consistorio extraordinario ha estado orientado al discernimiento, el apoyo y el consejo al Santo Padre

Han sido dos días de oración, compartir y reflexión, en signo de fraternidad y comunión, que el Papa ha vivido con los miembros del Colegio Cardenalicio. Muchos de ellos han participado en el rito de cierre de la Puerta Santa y en la Misa de la Epifanía. La cita ha estado orientada a «favorecer un discernimiento común y ofrecer apoyo y consejo al Santo Padre en el ejercicio de su alta y gran responsabilidad en el gobierno de la Iglesia universal».

¿Cómo se ha desarrollado el consistorio extraordinario?

En concreto, el consistorio se ha inaugurado miércoles por la tarde a las 16 h, en la Sala del Sínodo del Vaticano. Los trabajos se han desarrollado a puerta cerrada y contará con la presencia del Papa. Al día siguiente, 8 de enero, han concelebrado con los cardenales una misa en el Altar de la Cátedra de la Basílica Vaticana.

A las 9:30 h, ha tenido lugar la sesión matutina hasta las 12:45 h, de nuevo en la Sala del Sínodo. El Pontífice y los cardenales se han reunido, finalmente, por la tarde, desde las 15:15 hasta las 19 h, con la conclusión de los dos días.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Cuidado con despreciar a uno de estos pequeños.

(Mt 18,1-5.10.12-14)