Dios, el centro de todo

Entrevista realizada al hermano Xavier Caballé, que se compromete definitivamente con la comunidad benedictina de Montserrat

03 Jul, 2020
Església de Barcelona

El próximo sábado, 11 de julio, en la Solemnidad de San Benedicto, los hermanos Jordi Puigdevall y Xavier Caballé firmarán el compromiso definitivo con la comunidad benedictina de Montserrat. Al hermano Xavier, terrassenc, técnico informático, este paso le impresiona, porque antes de entrar al monasterio no estuvo nunca en un trabajo “más de cinco años”; y ahora es “para toda la vida”. “Estoy plenamente convencido que este es el lugar y el grupo humano en el cual Dios me invita a vivir”, afirma.

¿Por qué te planteaste la vida monástica?

Yo vengo de una familia que, como otras muchas, pasó de ser católica practicante a católica indiferente. Durante muchos años la Iglesia no me decía nada. Y, mira por dónde ¡he acabado siendo monje! Para mí, el llamamiento no fue en ningún momento concreto. Vino con el tiempo, sin darme cuenta, todos mis pasos me llevaron a Montserrat.

¿Ahora eres más feliz que antes?

Antes de entrar al monasterio también tenía una vida feliz. Me relacionaba con una buena pandilla de amigos, que evidentemente todavía conservo; el trabajo era muy alentador y planteaba retos que me obligaban a esforzarme… El monasterio me ha dado un sentido de plenitud en la vida. Antes yo era el centro de mi mundo y ahora veo como el centro de todo es Dios. Esto es lo más fuerte que me ha dado la vida monástica.

¿Por qué elegiste Montserrat?

Montserrat ha sido mi única experiencia de vida monástica. Yo no elegí Montserrat, sino que –casi sin darme cuenta- era Montserrat quién se iba haciendo presente muchos momentos de mi vida. Conocí algunos monjes, después participé en un taller monástico y finalmente quise hacer la prueba… hasta llegar ahora a la profesión, que no deja de ser una etapa más dentro de este proyecto que es mi vida.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 5 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)