El concierto de Corpus «Las músicas del Àliga de Barcelona» llena la iglesia de Sant Sever

El concierto, a cargo de los Ministrers del Rec, ha sido una propuesta única en el marco de los 650 años del Àliga de Barcelona.

20 Jun, 2025
Església de Barcelona

Fotos: Catedral de Barcelona

El concierto de Corpus Christi «Las músicas del Àliga de Barcelona» llenó este jueves la iglesia de Sant Sever. El repertorio del concierto, a cargo de los Ministrers del Rec, incluyó los bailes propios —antiguos y modernos— de l’Àliga de la Ciutat.

El concierto fue organizado por la Associación de Fiestas de la Plaza Nueva y contó con la colaboración de la Catedral de Barcelona. Desde la entidad han valorado que el concierto fue «un éxito de público y emoción, que culmina un largo proceso de investigación, estudio y recuperación histórica». «Un tesoro musical con hits desconocidos de la música barroca peninsular», han señalado la asociación. También han recordado que «algunos hits incluso de carácter internacional, que, tras siglos en silencio, vuelven a sonar con toda su fuerza simbólica y patrimonial para acompañar al Áliga de la Ciudad en los pasacalles y bailes».

La formación ha interpretado algunas melodías populares procedentes de un manuscrito que durante mucho tiempo se consideró perdido. Posteriormente fue redescubierto en el Centro de Documentación del Orfeó Català (CEDOC) y recuperado con esmero y rigor gracias al musicólogo Pol Ducable. Unas tonadas que han sido nuevamente arregladas para cobla de ministrers y que también sonarán durante la procesión del Corpus de este año para acompañar al Àliga barcelonesa.

El evento estuvo a cargo de los Ministrers del Rec y se enmarcó en los más de 650 años de historia del Àliga de la Ciutat. La formación es una cobla de música antigua especializada en la interpretación de repertorio popular histórico. Está formada por músicos que combinan experiencia con juventud. Ministrers del Rec nace con la voluntad de recuperar el patrimonio musical catalán del Antiguo Régimen y presentarlo con unos arreglos que combinan el gusto de la época con alguna armonización más moderna.

Fuente: Associació de Festes de la Plaça Nova

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)