Cine Espiritual: «Rémi: Una vida extraordinaria»

Llega a la gran pantalla la película francesa adaptada de la obra literaria de Hector Malot, «Sans famille»

08 Nov, 2019
Església de Barcelona

Esta semana el cine espiritual nos presenta el estreno de la película «Rémi: Una vida extraordinaria». Las aventuras de un joven huérfano que desempeñando diversos oficios encontrará su propia identidad. Una historia adaptada de la obra literaria de Hector Malot, «Sans famille».

Sinopsis

Rémi es un huérfano abandonado y acogido por madame Barberín. El día que cumplie 10 años es arrebatado de su madre adoptiva y termina con el señor Vitalis, un misterioso músico itinerante. A su lado, aprenderá cómo funciona el mundo, y sobre todo a como ganarse el pan. Después de probar los más diversos oficios, Vitalis le enseñara la magia de la música, para la cual el joven tiene un don. Acompañado por el fiel perro Capi y el pequeño mono Joli-Coeur, recorrerá toda Francia. Su largo viaje, lleno de encuentros, amistades y ayuda mutua, lo llevará al secreto de sus orígenes.

Aventura y nostalgia para toda la familia

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, asegura que ésta es una película especial para el público joven y la familia. “Como crece la persona en la medida en que tiene a su lado a un maestro, este maestro que le está acompañando a hacerse verdaderamente un ser humano” indica Mn. Sánchez. “Esta es una historia de superación y de encuentro, de magisterio y de discipulado” finaliza.

«La imagen es ordenada, los paisajes suntuosos, la música sinfónica y el elenco a la altura de este exitoso desafío» asegura CNews. En cambio Première destaca el film como del género de aventuras para toda la familia y destaca el trabajo «excepcional de Daniel Auteuil como maestro Jedi del Sur». Asimismo, Ecran Large destaca la historia como «un bonito cuento navideño, aventurero y conmovedor».

Comentario Mn. Peio Sánchez: 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)