Cine espiritual: «Hermitage. El poder del arte»

Se presenta un documental en el que el arte transparenta historia y belleza, a través de uno de los museos más grandes del mundo

23 Abr, 2021
Església de Barcelona

Una semana más el cine espiritual presenta un documental, en este caso, uno que se fusiona con el arte: Hermitage. El poder del arte. Así se titula este largometraje dirigido por Michele Mally partiendo de una idea de *Didi *Gnocchi, que se narra desde el interior de las instalaciones de este museo. Se trata de uno de los museos más importantes y más grandes del *móna. Cuenta con más de tres millones de obras de arte y con 66.842 metros cuadrados de espacio expositivo.

Sinopsis

Relato en torno al Hermitage Museum de San Petersburgo, Rusia. El actor Toni Servillo (Grande Bellezza) es la voz en off que conduce este viaje a través de la historia Santo Petesburg explicada a través de un recorrido museístico,  con una enorme colección artística que lo ha convertido en el segundo museo más grande del mundo. El relato combina extractos de poesías y novelas y hace un recorrido por las calles más emblemáticas de esta ciudad sin salir de este espacio cultural.

Historia y belleza a través del arte

«El arte transparenta historia y belleza». Con estas palabras, el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, recomienda este documental. Según detalla se revive la historia de Santo Petesburg, pasando por la Rusia de los Zares, la Revolución Rusa, el imperio soviético, caída del muro, y hasta la actualidad. 

Críticos de cine describen el documental como «un ejercicio de evasión fascinante, con buen ritmo, relato educativo  y una documentación rigurosa». Una oda al arte, visualizando este museo, que fue en su época una muestra de poder y un intento de acercarse a la cultura europea que muchos rusos querían. Catalina II o Pedro III fueron los encargados de que este existiera.

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)