(Diumenge, 09/11/2014) Aquest mes de novembre tindrà lloc a Barcelona la segona fase del Congrés Internacional sobre la Pastoral de les Grans Ciutats. Serà del 24 al 26, i es clourà a Roma el dia 27, amb una audiència privada del papa Francesc. En aquest escrit voldria aportar unes reflexions molt presents en la primera […]
07 Nov, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 09/11/2014)
Aquest mes de novembre tindrà lloc a Barcelona la segona fase del Congrés Internacional sobre la Pastoral de les Grans Ciutats. Serà del 24 al 26, i es clourà a Roma el dia 27, amb una audiència privada del papa Francesc.
En aquest escrit voldria aportar unes reflexions molt presents en la primera fase, sobretot en l’aspecte de com viure la fe cristiana en les ciutats d’avui, cada vegada més marcades pel pluralisme cultural i religiós i per la presència de molts pobres. També he tractat aquesta qüestió en la carta pastoral UnaEsglésia samaritana enmig de les grans ciutats, en la qual ofereixo unes propostes d’acció comparant el document del papa Francesc La joia de l’Evangeli amb el nostre Pla pastoral per als anys 2011-2015, titulat Feu el que Jesús us digui.
No es pot oblidar que la ciutat és un “àmbit multicultural”, diu el papa Francesc en el seu document programàtic esmentat anteriorment -l’exhortació La joia de l’Evangeli. “En les grans urbs pot observar-se –afegeix- un entramat en què grups de persones comparteixen les mateixes formes de somiar la vida i imaginaris similars i es constitueixen en nous sectors humans, en territoris culturals, en ciutats invisibles. Variades formes culturals conviuen de fet, però moltes vegades exerceixen pràctiques de segregació i de violència. L’Església està cridada a ser servidora d’un diàleg difícil.”
L’actual món globalitzat es fa present d’una manera especialment visible a les grans ciutats, encara que també a fora. Per això, no és exagerat afirmar que la resposta al pluralisme cultural i religiós constitueix un dels reptes fonamentals per a totes les religions, també per al cristianisme. Avui cal obrir-se al coneixement i al diàleg amb totes les cultures i religions. No es tracta de relativitzar la pròpia religió ni de caure en el sincretisme o en l’indiferentisme religiós. Per poder dialogar, cal ser conscient de la pròpia identitat i estar-hi arrelat; altrament, podríem dir que el mateix diàleg es fa inútil o impossible.
Joan Pau II, amb la iniciativa de l’any 1986, quan es va reunir a la ciutat d’Assís amb representants de les grans religions del món, i l’actual papa Francesc, que ha promogut, després del seu viatge a Terra Santa, una trobada per pregar al Vaticà amb presència de jueus, musulmans i cristians, ens indiquen un camí. Un camí que cal que tingui continuïtat i no es quedi en uns fets simbòlics i interessants però aïllats i sense conseqüències més enllà de l’esdeveniment mateix.
La inserció de l’Església en les cultures urbanes –com es va dir en la primera fase del Congrés- li demana escoltar molt i fer-ho amb molta humilitat. Per això, l’Església es proposa anunciar la Persona de Jesús amb coratge i amb confiança, i millorar cada vegada més el seu testimoniatge pels camins del diàleg, la formació cristiana, l’acolliment i la solidaritat sobretot amb els pobres com a expressió de la fe cristiana. És a dir, construir dia rere dia una Església del servei, que, amb una famosa paràbola de Jesús, anomenem una Església samaritana.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...