Aquest mes de novembre tindrà lloc a Barcelona la segona fase del Congrés Internacional sobre la Pastoral de les Grans Ciutats. Serà del 24 al 26, i es clourà a Roma el dia 27, amb una audiència privada del papa Francesc.
En aquest escrit voldria aportar unes reflexions molt presents en la primera fase, sobretot en l’aspecte de com viure la fe cristiana en les ciutats d’avui, cada vegada més marcades pel pluralisme cultural i religiós i per la presència de molts pobres. També he tractat aquesta qüestió en la carta pastoral UnaEsglésia samaritana enmig de les grans ciutats, en la qual ofereixo unes propostes d’acció comparant el document del papa Francesc La joia de l’Evangeli amb el nostre Pla pastoral per als anys 2011-2015, titulat Feu el que Jesús us digui.
No es pot oblidar que la ciutat és un “àmbit multicultural”, diu el papa Francesc en el seu document programàtic esmentat anteriorment -l’exhortació La joia de l’Evangeli. “En les grans urbs pot observar-se –afegeix- un entramat en què grups de persones comparteixen les mateixes formes de somiar la vida i imaginaris similars i es constitueixen en nous sectors humans, en territoris culturals, en ciutats invisibles. Variades formes culturals conviuen de fet, però moltes vegades exerceixen pràctiques de segregació i de violència. L’Església està cridada a ser servidora d’un diàleg difícil.”
L’actual món globalitzat es fa present d’una manera especialment visible a les grans ciutats, encara que també a fora. Per això, no és exagerat afirmar que la resposta al pluralisme cultural i religiós constitueix un dels reptes fonamentals per a totes les religions, també per al cristianisme. Avui cal obrir-se al coneixement i al diàleg amb totes les cultures i religions. No es tracta de relativitzar la pròpia religió ni de caure en el sincretisme o en l’indiferentisme religiós. Per poder dialogar, cal ser conscient de la pròpia identitat i estar-hi arrelat; altrament, podríem dir que el mateix diàleg es fa inútil o impossible.
Joan Pau II, amb la iniciativa de l’any 1986, quan es va reunir a la ciutat d’Assís amb representants de les grans religions del món, i l’actual papa Francesc, que ha promogut, després del seu viatge a Terra Santa, una trobada per pregar al Vaticà amb presència de jueus, musulmans i cristians, ens indiquen un camí. Un camí que cal que tingui continuïtat i no es quedi en uns fets simbòlics i interessants però aïllats i sense conseqüències més enllà de l’esdeveniment mateix.
La inserció de l’Església en les cultures urbanes –com es va dir en la primera fase del Congrés- li demana escoltar molt i fer-ho amb molta humilitat. Per això, l’Església es proposa anunciar la Persona de Jesús amb coratge i amb confiança, i millorar cada vegada més el seu testimoniatge pels camins del diàleg, la formació cristiana, l’acolliment i la solidaritat sobretot amb els pobres com a expressió de la fe cristiana. És a dir, construir dia rere dia una Església del servei, que, amb una famosa paràbola de Jesús, anomenem una Església samaritana.
