Una cultura de l’esperança

(Diumenge, 25/11/2012) En aquests temps de crisi en què ens movem entre tantes inseguretats i incerteses, pot semblar una ingenuïtat o un atreviment invitar a l’esperança. Però, també en aquest temps nostre, cal renovar la via de l’esperança en el futur, conscients que es tracta d’un camí que cal recórrer amb paciència i esforç, i […]

24 Nov, 2012
Església de Barcelona

(Diumenge, 25/11/2012)

En aquests temps de crisi en què ens movem entre tantes inseguretats i incerteses, pot semblar una ingenuïtat o un atreviment invitar a l’esperança. Però, també en aquest temps nostre, cal renovar la via de l’esperança en el futur, conscients que es tracta d’un camí que cal recórrer amb paciència i esforç, i no sols sinó en companyia amb els altres cristians.

Com ha escrit el professor Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, “els últims deu anys, després dels tràgics atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units primer i més tard a ciutats europees com Madrid i Londres, han estat un temps de por. Però, després de la por, hem d’entrar en el temps de l’esperança. Ens cal refer una cultura de l’esperança”. Tenim necessitat de cultivar-la cada dia. L’esperança no és un clima d’optimisme que es pot tenir en un moment i que ens pot deixar en qualsevol altre moment. L’esperança cristiana és una virtut teologal, que vol dir que és un do de Déu, i per això l’esperança –per moltes que siguin les dificultats- és forta i constant.

Actualment, amb motiu del recent Sínode dels Bisbes, s’ha parlat molt de l’evangelització. En aquest context, he recordat unes paraules que va escriure Joan Pau II sobre l’esperança en la seva exhortació L’Església a Europa: “Per poder anunciar l’Evangeli de l’esperança cal una sòlida fidelitat a l’Evangeli mateix. Per tant, la predicació de l’Església, en totes les seves formes, s’ha de centrar sempre en la persona de Jesús i ha de conduir cada cop més a Ell”.

I el beat Joan Pau II afegia encara aquesta observació: “Cal vigilar que Crist sigui presentat en la seva integritat: no solament com a model ètic, sinó abans que res com el Fill de Déu, el salvador únic i necessari per a tots, que viu i actua en la seva Església. Perquè l’esperança sigui veritable i indestructible, la predicació íntegra, clara i renovada de Jesucrist ressuscitat, de la resurrecció i de la vida eterna ha de ser una prioritat en l’acció pastoral dels pròxims anys”.

Benet XVI, en la inauguració del recent Sínode dels Bisbes, ens ha recordat que “l’evangelització, en tots els temps i en tots els llocs, té sempre com a punt central Jesús, el Crist, el Fill de Déu, i el crucifix és per excel·lència el signe distintiu del qui anuncia l’Evangeli, signe d’amor i de pau, crida a la conversió i a la reconciliació”. L’anunci de l’Evangeli de l’esperança comporta el pas d’una fe sostinguda pels costums socials, a una fe més personal, més madura i més convençuda.

L’esperança cristiana està fonamentada en Déu i per això és segura, però també és exigent, laboriosa i pacient. L’esperança és capaç de fer emergir allò millor que hi ha en nosaltres mateixos i en els altres. Un dels serveis que els cristians podem fer a les nostres societats, sotragades per tantes pors i inseguretats, és ser promotors d’una veritable cultura de l’esperança. És un servei especialment necessari en les actuals circumstàncies i ben oportú en el temps d’Advent que començarem el proper diumenge.

El temps de la preparació a la festa de Nadal ens ha d’invitar, aquest any especialment, a donar testimoni que creient, esperant  i estimant els homes podem viure en pau i construir un futur sobre unes bases sòlides.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: -Aquests són la meva mare i els meus germans.

(Mt 12,46-50)