Tomàs More i el servei dels polítics

(Diumenge, 06/10/2013) Cada any celebro una missa, a la qual invito polítics de tots els partits, en la celebració de Sant Tomàs More, patró dels qui es dediquen a la gestió de les coses públiques. Hi vénen els qui lliurement accepten la meva invitació i els ho agraeixo molt, perquè em dóna l’oportunitat de parlar […]

05 Oct, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 06/10/2013)

Cada any celebro una missa, a la qual invito polítics de tots els partits, en la celebració de Sant Tomàs More, patró dels qui es dediquen a la gestió de les coses públiques. Hi vénen els qui lliurement accepten la meva invitació i els ho agraeixo molt, perquè em dóna l’oportunitat de parlar de la dignitat del seu servei. En aquest comentari voldria recollir algunes de les coses que vaig dir en la darrera d’aquestes misses, celebrada a la basílica de la Mercè.

Crec que constitueix un bon servei a la societat revalorar la política com a activitat noble i necessària per al bé comú de la societat. En això tenen un paper molt important els mateixos polítics, tots els qui es dediquen com a vocació a aquesta necessària activitat social. Especialment,  els cristians dedicats a l’acció política han de trobar en la fe, en la seva celebració i en la doctrina social de l’Església, un gran ajut per poder realitzar el seu compromís públic com un exercici de l’amor al proïsme, especialment als pobres i necessitats.

Sant Tomàs More, essent canceller del regne d’Anglaterra, morí com a màrtir l’any 1535, per ordre del rei Enric VIII, perquè per fidelitat a la seva fe i a la seva consciència es va negar a reconèixer la dissolució del matrimoni reial. Les exigències de la seva consciència passaren per damunt dels desigs del seu monarca. Amb raó, està considerat com el màrtir de la consciència.

El canceller Tomàs More, conscient de les seves responsabilitats, reconeixia la necessitat de l’ajut de la fe i la gràcia de Déu en el compliment de la seva missió. Per això deia: “Si em distrec, l’Eucaristia m’ajuda a recollir-me. Si s’ofereixen cada dia oportunitats per ofendre el meu Déu, m’enforteixo cada dia per al combat amb la recepció de l’Eucaristia. Si necessito una llum especial i prudència per exercir les meves pesades obligacions, m’acosto al meu Senyor i cerco el seu consell i la seva llum”.

També avui, els qui es vulguin dedicar a l’activitat política amb esperit cristià tenen necessitat d’aquest ajut espiritual de què parla amb tanta sinceritat Tomàs More. El servei dels polítics en una societat democràtica demana escoltar constantment el que necessita i demana el poble per tal de poder exercir els seus drets i els seus deures.

En les meves paraules en la missa per als polítics, vaig posar l’exemple de l’atur. Avui, com a conseqüència de la greu crisi econòmica que patim, el nombre d’aturats ha arribat ja a més de sis milions de persones, amb un 57% d’atur pel que fa referència als joves. El clam per poder tenir feina és unànime i és una constant de les persones, cada vegada més nombroses, que vénen a Càritas i a les parròquies per poder subsistir. És un clam legítim del nostre poble. Convindria que es donessin signes que explicitessin aquesta preocupació dels polítics arreu d’Europa i del món per tal de trobar solucions a aquesta qüestió, que –com he dit sovint- és d’estat i no pas d’un partit, un sindicat o de la patronal, i que demana actuacions unitàries de tots.

Sembla que està naixent una renovada consciència en aquest sentit, tant en el nostre país com en el context de tota la Unió Europea. Hem de desitjar i pregar perquè les mesures necessàries arribin a bon port. I que hi arribin ben aviat. Tots hem de ser conscients que la tasca dels polítics no és gens fàcil, especialment en les actuals circumstàncies.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)