Tomàs More i el servei dels polítics

(Diumenge, 06/10/2013) Cada any celebro una missa, a la qual invito polítics de tots els partits, en la celebració de Sant Tomàs More, patró dels qui es dediquen a la gestió de les coses públiques. Hi vénen els qui lliurement accepten la meva invitació i els ho agraeixo molt, perquè em dóna l’oportunitat de parlar […]

05 Oct, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 06/10/2013)

Cada any celebro una missa, a la qual invito polítics de tots els partits, en la celebració de Sant Tomàs More, patró dels qui es dediquen a la gestió de les coses públiques. Hi vénen els qui lliurement accepten la meva invitació i els ho agraeixo molt, perquè em dóna l’oportunitat de parlar de la dignitat del seu servei. En aquest comentari voldria recollir algunes de les coses que vaig dir en la darrera d’aquestes misses, celebrada a la basílica de la Mercè.

Crec que constitueix un bon servei a la societat revalorar la política com a activitat noble i necessària per al bé comú de la societat. En això tenen un paper molt important els mateixos polítics, tots els qui es dediquen com a vocació a aquesta necessària activitat social. Especialment,  els cristians dedicats a l’acció política han de trobar en la fe, en la seva celebració i en la doctrina social de l’Església, un gran ajut per poder realitzar el seu compromís públic com un exercici de l’amor al proïsme, especialment als pobres i necessitats.

Sant Tomàs More, essent canceller del regne d’Anglaterra, morí com a màrtir l’any 1535, per ordre del rei Enric VIII, perquè per fidelitat a la seva fe i a la seva consciència es va negar a reconèixer la dissolució del matrimoni reial. Les exigències de la seva consciència passaren per damunt dels desigs del seu monarca. Amb raó, està considerat com el màrtir de la consciència.

El canceller Tomàs More, conscient de les seves responsabilitats, reconeixia la necessitat de l’ajut de la fe i la gràcia de Déu en el compliment de la seva missió. Per això deia: “Si em distrec, l’Eucaristia m’ajuda a recollir-me. Si s’ofereixen cada dia oportunitats per ofendre el meu Déu, m’enforteixo cada dia per al combat amb la recepció de l’Eucaristia. Si necessito una llum especial i prudència per exercir les meves pesades obligacions, m’acosto al meu Senyor i cerco el seu consell i la seva llum”.

També avui, els qui es vulguin dedicar a l’activitat política amb esperit cristià tenen necessitat d’aquest ajut espiritual de què parla amb tanta sinceritat Tomàs More. El servei dels polítics en una societat democràtica demana escoltar constantment el que necessita i demana el poble per tal de poder exercir els seus drets i els seus deures.

En les meves paraules en la missa per als polítics, vaig posar l’exemple de l’atur. Avui, com a conseqüència de la greu crisi econòmica que patim, el nombre d’aturats ha arribat ja a més de sis milions de persones, amb un 57% d’atur pel que fa referència als joves. El clam per poder tenir feina és unànime i és una constant de les persones, cada vegada més nombroses, que vénen a Càritas i a les parròquies per poder subsistir. És un clam legítim del nostre poble. Convindria que es donessin signes que explicitessin aquesta preocupació dels polítics arreu d’Europa i del món per tal de trobar solucions a aquesta qüestió, que –com he dit sovint- és d’estat i no pas d’un partit, un sindicat o de la patronal, i que demana actuacions unitàries de tots.

Sembla que està naixent una renovada consciència en aquest sentit, tant en el nostre país com en el context de tota la Unió Europea. Hem de desitjar i pregar perquè les mesures necessàries arribin a bon port. I que hi arribin ben aviat. Tots hem de ser conscients que la tasca dels polítics no és gens fàcil, especialment en les actuals circumstàncies.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)