El proper dijous és la festa de Santa Teresa de Jesús i es clourà l’Any Teresià, celebrat amb motiu del cinquè centenari del seu naixement. De les moltes coses que s’han escrit sobre la santa d’Àvila, jo voldria subratllar l’actualitat del seu missatge tal com s’ha manifestat en una de les grans figures cristianes del segle XX: Edith Stein.
De joveneta, Edith Stein fou la deixebla predilecta d’Edmund Husserl, el fundador de l’escola de la fenomenologia. Ben aviat, Edith abandonà la religió jueva que havia rebut de la seva mare i es professà no creient.
Però la recerca de la veritat la conduí a trobar Déu en el camí de la seva vida. Una amiga seva, bona cristiana, va perdre el seu marit –professor universitari- en la guerra de 1914. Jove encara, quan va rebre la trista notícia, va reaccionar amb una actitud d’esperança i de pau. Edith va ser-ne testimoni. “En aquell moment –va escriure- la meva incredulitat es va desplomar i Crist irradià en el seu misteri de la creu”. Tanmateix, la seva conversió al catolicisme encara trigà a arribar.
Una tarda de l’estiu de 1921, Edith comença, de forma casual, la lectura de la Vida, l’autobiografia de santa Teresa de Jesús. La lectura l’apassiona tant que passa tota la nit llegint. A la matinada, en tancar el llibre, va exclamar: “Això és la veritat!” Havia descobert que Déu és amor. “El camí de la fe –escriu en una de les seves obres- ens porta més lluny que el coneixement filosòfic: ens porta al Déu personal i proper, a Aquell que és tot amor i misericòrdia, a una certesa que cap coneixement natural no pot donar.”
Com va afirmar sant Joan Pau II, que sentia una gran admiració per aquesta filòsofa, “tot i la seva gran estimació per la ciència, Edith va anar descobrint cada vegada més que el cor de l’existència cristiana no és en la ciència sinó en l’amor”.
La seva condició de dona i també de jueva li varen impedir un merescut lloc en la càtedra universitària. Als 42 anys va entrar en el monestir del Carmel de Colònia. Ho havia desitjat des de la seva conversió. Prengué el nom de Teresa Beneta de la Creu. Allí va seguir Jesús pobre, en la pobresa radical d’una vida amagada en el claustre. Allí va escriure pàgines plenes de bellesa i profunditat sobre la ciència de la creu, inspirant-se en santa Teresa de Jesús i en sant Joan de la Creu.
Quan, despullada, va entrar a la cambra de gas d’Auschwitz, amb la seva germana Rosa i altres víctimes jueves com ella, va oferir a Déu la vida en sacrifici. Fou la culminació de la seva ciència de la creu, que visqué ben unida al Crucificat.
La vida i el pensament d’Edith Stein posen en relleu la profunditat del testimoniatge de Teresa de Jesús en el dramàtic segle XX i també en el segle actual.
