Som pecadors

(Diumenge, 30/03/2014) Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. El temps de Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Som pecadors. Ens esforcem per aconseguir el nostre fi, la nostra felicitat, autodivinitzant-nos. D’aquesta manera, com afirma el Concili Vaticà II, “trenquem tot […]

26 Març, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 30/03/2014)

Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. El temps de Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Som pecadors. Ens esforcem per aconseguir el nostre fi, la nostra felicitat, autodivinitzant-nos. D’aquesta manera, com afirma el Concili Vaticà II, “trenquem tot el nostre ordenament envers nosaltres mateixos, envers els altres  i envers totes les coses creades”.

Tanmateix, ser cristià demana no romandre només en la consciència que som pecadors. En l’oració del parenostre demanem perdó a Déu pels nostres pecats, “així com nosaltres perdonem els nostres germans”. Però, ¿què ho fa que sempre, i avui encara més, ens costa tant d’acostar-nos al sagrament de la penitència per aconseguir la gràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell? Cal que renovem la consciència que Déu sempre perdona el pecador penedit.

En aquest temps de Quaresma som invitats tant a reconèixer que som pecadors com a acollir el perdó de Déu. En aquest punt, em sembla que tots hem d’imitar l’ensenyament i l’exemple que ens dóna el nostre estimat Sant Pare Francesc. “Moltes persones –ens ha recordat- potser no entenen la dimensió eclesial del perdó, perquè sempre domina l’individualisme, el subjectivisme, i també nosaltres els cristians els patim. Déu perdona tot pecador penedit, personalment; però el cristià està unit a Crist, i Crist està unit a l’Església, i per a nosaltres, cristians, hi ha un regal més i un compromís més: passar humilment a través del ministeri eclesial”.

En la seva primera visita a la basílica de Santa Maria Major, a Roma, en saludar els confessors del temple els va dir: “Sigueu misericordiosos. Això és el que els fidels necessiten!” I en una de les audiències generals, deixant de banda el discurs que tenia preparat, va improvisar unes paraules sobre el sagrament de la reconciliació dient que “Déu sempre ens perdona; Déu no es cansa mai de perdonar i nosaltres no hem de cansar-nos mai d’anar a demanar-li perdó”.

“El perdó de Déu –va afegir- se’ns dóna en l’Església, se’ns transmet a través del ministeri d’un germà nostre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, també té necessitat de la misericòrdia. Per això, els sacerdots han de confessar-se, i també els bisbes: tots som pecadors.” I passant al testimoni personal, Francesc va dir: “Fins i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el Papa és també un pecador! El confessor escolta el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó.”  

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)