(Diumenge, 30/03/2014) Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. El temps de Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Som pecadors. Ens esforcem per aconseguir el nostre fi, la nostra felicitat, autodivinitzant-nos. D’aquesta manera, com afirma el Concili Vaticà II, “trenquem tot […]
26 Març, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 30/03/2014)
Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. El temps de Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Som pecadors. Ens esforcem per aconseguir el nostre fi, la nostra felicitat, autodivinitzant-nos. D’aquesta manera, com afirma el Concili Vaticà II, “trenquem tot el nostre ordenament envers nosaltres mateixos, envers els altres i envers totes les coses creades”.
Tanmateix, ser cristià demana no romandre només en la consciència que som pecadors. En l’oració del parenostre demanem perdó a Déu pels nostres pecats, “així com nosaltres perdonem els nostres germans”. Però, ¿què ho fa que sempre, i avui encara més, ens costa tant d’acostar-nos al sagrament de la penitència per aconseguir la gràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell? Cal que renovem la consciència que Déu sempre perdona el pecador penedit.
En aquest temps de Quaresma som invitats tant a reconèixer que som pecadors com a acollir el perdó de Déu. En aquest punt, em sembla que tots hem d’imitar l’ensenyament i l’exemple que ens dóna el nostre estimat Sant Pare Francesc. “Moltes persones –ens ha recordat- potser no entenen la dimensió eclesial del perdó, perquè sempre domina l’individualisme, el subjectivisme, i també nosaltres els cristians els patim. Déu perdona tot pecador penedit, personalment; però el cristià està unit a Crist, i Crist està unit a l’Església, i per a nosaltres, cristians, hi ha un regal més i un compromís més: passar humilment a través del ministeri eclesial”.
En la seva primera visita a la basílica de Santa Maria Major, a Roma, en saludar els confessors del temple els va dir: “Sigueu misericordiosos. Això és el que els fidels necessiten!” I en una de les audiències generals, deixant de banda el discurs que tenia preparat, va improvisar unes paraules sobre el sagrament de la reconciliació dient que “Déu sempre ens perdona; Déu no es cansa mai de perdonar i nosaltres no hem de cansar-nos mai d’anar a demanar-li perdó”.
“El perdó de Déu –va afegir- se’ns dóna en l’Església, se’ns transmet a través del ministeri d’un germà nostre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, també té necessitat de la misericòrdia. Per això, els sacerdots han de confessar-se, i també els bisbes: tots som pecadors.” I passant al testimoni personal, Francesc va dir: “Fins i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el Papa és també un pecador! El confessor escolta el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó.”
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...