(Diumenge, 4/10/2015) Del 4 al 25 d’aquest mes d’octubre es reuneix al Vaticà el Sínode dels Bisbes, en el qual m’ha invitat a participar com a membre el Papa Francesc. Aquesta assemblea té com a tema central “La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani”, i és continuació […]
01 Oct, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 4/10/2015)
Del 4 al 25 d’aquest mes d’octubre es reuneix al Vaticà el Sínode dels Bisbes, en el qual m’ha invitat a participar com a membre el Papa Francesc. Aquesta assemblea té com a tema central “La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani”, i és continuació de l’assemblea extraordinària celebrada durant el mes d’octubre de l’any passat. Aquests treballs han suscitat moltes expectatives a tota l’Església i els mitjans de comunicació se n’han fet ressò. En certa manera, el Sínode de l’any passat va ser com una primera fase o una preparació del Sínode que ara comença, el qual –per dir-ho així- arriba a l’hora de les decisions, que posarà en mans del papa Francesc, a qui escau prendre les últimes disposicions per a tota l’Església.
Aquest interès té una explicació: les dues assemblees han estat precedides d’una àmplia consulta a tots els fidels, que han pogut fer arribar a la Secretaria del Sínode –que dirigeix el cardenal Lorenzo Baldisseri- els problemes dels matrimonis i les famílies actuals i les seves opinions sobre com l’Església hauria d’ajudar-los en el compliment de la seva missió.
El document de treball de l’assemblea que avui comença –fet públic el passat 23 de juny- reafirma la voluntat de l’Església de presentar al món d’avui l’Evangeli de la família; és a dir, els valors inclosos en la visió cristiana de la família que proposa per al bé de les persones, de la societat i de la mateixa Església, com ara la monogàmia i la indissolubilitat. Es pot preveure que el Sínode reafirmarà aquests valors del matrimoni i la família, sotmesos a una forta erosió en el món actual.
Però el Sínode no es vol quedar aquí. Dins de poques setmanes –el 8 de desembre–, s’obrirà l’Any Sant extraordinari convocat pel Papa dedicat a la misericòrdia. El lema és “Misericordiosos com el Pare”. El papa Francesc ha donat el to d’aquesta celebració presentant una Església que, com el samarità de la famosa paràbola, s’acosta a les persones ferides en la seva experiència matrimonial o familiar amb l’actitud de Crist, que es va mostrar sempre compassiu amb tots, i sobretot amb les persones en situacions d’especial sofriment, exclusió i marginació.
L’Església haurà de trobar camins pràctics per acollir i ajudar els catòlics casats o divorciats que han iniciat una nova unió i continuen sent membres de l’Església, i no n’estan exclosos ni excomunicats. Aquest és el repte del Sínode que ara comença: recollir l’esperit i les disposicions de l’assemblea anterior, aprofundir-hi i trobar camins operatius per acostar-se i ajudar a totes aquestes persones.
Així, l’Església podrà mostrar al món d’avui el rostre de la misericòrdia, que és la missió que ha rebut de Jesucrist. Només així, l’Església estarà en condicions de realitzar aquest desig que el papa Francesc ha expressat en el document amb què convoca el Jubileu de la Misericòrdia.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...